En aquesta ocasió, volem compartir amb vosaltres el recent estrenat videoclip del grup de salsa de Barcelona Bloque 53.
Ha estat un videoclip 100% enregistrat, produït i editat a Bailongu, esperem que us agradi!
12 dic 2011
Videoclip oficial de Bloque 53
Tweet
En aquesta ocasió, volem compartir amb vosaltres el recent estrenat videoclip del grup de salsa de Barcelona Bloque 53.
Ha estat un videoclip 100% enregistrat, produït i editat a Bailongu, esperem que us agradi!
En aquesta ocasió, volem compartir amb vosaltres el recent estrenat videoclip del grup de salsa de Barcelona Bloque 53.
Ha estat un videoclip 100% enregistrat, produït i editat a Bailongu, esperem que us agradi!
16 nov 2011
Parlem amb Maria Teresa Dalit
Tweet
La Maria Teresa és alumne de l’escola des del 2009. De professió pintora i artesana, sempre ha sentit passió pel ball. D’entre tots, el rock i el fox són amb els que s’ho passa millor.
Es considera curiosa i creativa i li agraden les miniatures, la fotografia, la cuina decorativa, el patchwork, el piano, la bicicleta, visitar museus, exposicions, caminar, llegir...
No fa molt temps hem vist que estàs realitzant una sèrie de pintures basades en el món del ball. En que t’inspires per realitzar els quadres?
No tinc un mètode, poden ser moltes coses i variades. Vaig amb els ulls ben oberts i la càmera de fotos preparada. Qualsevol cosa pot ser motiu per pintar un quadre. En els últims quadres que he pintat, el ball era el motiu i, està clar que Bailongu hi té molt a veure. Feia temps que volia pintar el cos humà i vaig pensar en el ball.
Sempre em fixo com balla la gent i les figures tan boniques que es fan i es desfan, i això és el que em va inspirar i motivar a pintar-los.
Quin tipus de tècniques utilitzes?
Amb la pintura em passa una mica com amb el ball, sóc una persona inquieta i m'agrada provar diferents estils i tècniques. Últimament faig tècnica mixta, complemento els olis amb els acrílics introduint de mica en mica diferents elements com pols de marbre, “pedra pómez”, cartrons, teles i tot allò que es pugui treballar per donar forma als quadres.
Que representa el ball per tu? Quines sensacions experimentes quan balles?
Depèn del ball. Uns balls em produeixen eufòria i excitació i acabo esgotada. És una sensació d’energia, joventut i llibertat.
En altres balls tanco els ulls i em deixo portar, sento tendresa i nostàlgia, és una sensació molt agradable.
Creus que el ball i la pintura tenen coses en comú? Quin és el nexe d’unió?
És clar que sí. Hi ha dies que quan arribo al taller sento la necessitat d'expressar-me i de deixar-me anar. Poso música, agafo les eines i començo a pintar. No sé el que sortirà, però les mans pinten soles i sempre surt alguna cosa.
Amb el ball em passa el mateix. Escolto la música, em deixo anar i els peus llisquen sols. Tant al pintar com al ballar influeix molt l'estat d'ànim.
La pintura i el ball són portadores d'emocions i, per transmetre-les, són necessàries la sensibilitat i la creativitat.
Que li diries a una persona que mai ha ballat i que no s’atreveix a fer-ho?
Que deixi de banda les seves pors i el sentit del ridícul, que es deixi anar sense pensar en el què diran, ni com em jutjaran. Que gaudeixi des del primer moment de l'aprenentatge i del ball. I que no deixi de practicar. Personalment li dec molt a Bailongu i quan acaba el ball dels divendres sempre penso: "ja queda menys pell proper"
Quins projectes tant de ball com de pintura tens de cara al futur?
Respecte a la pintura estic investigant noves tècniques i materials per la propera exposició, sense deixar de banda el realisme i l'hiperrealisme. Hi ha moltes possibilitats. S’ha de treballar força per no fer de la pintura una rutina. No sé quant, però tornaré a pintar quadres de ball.
En el ball estic aprenent tango i en un futur proper em plantejo reforçar la salsa i no deixar de gaudir dels divendres del Bailongu.
Ha estat un plaer fer-te l'entrevista, t'agradaria afegir alguna cosa més?
Doncs donar les gràcies a tot l'equip de Bailongu per la vostra entrega i fer que tots els que gaudim del ball ens sentim com una gran família.
La Maria Teresa és alumne de l’escola des del 2009. De professió pintora i artesana, sempre ha sentit passió pel ball. D’entre tots, el rock i el fox són amb els que s’ho passa millor.
Es considera curiosa i creativa i li agraden les miniatures, la fotografia, la cuina decorativa, el patchwork, el piano, la bicicleta, visitar museus, exposicions, caminar, llegir...
No fa molt temps hem vist que estàs realitzant una sèrie de pintures basades en el món del ball. En que t’inspires per realitzar els quadres?
No tinc un mètode, poden ser moltes coses i variades. Vaig amb els ulls ben oberts i la càmera de fotos preparada. Qualsevol cosa pot ser motiu per pintar un quadre. En els últims quadres que he pintat, el ball era el motiu i, està clar que Bailongu hi té molt a veure. Feia temps que volia pintar el cos humà i vaig pensar en el ball.
Sempre em fixo com balla la gent i les figures tan boniques que es fan i es desfan, i això és el que em va inspirar i motivar a pintar-los.
Quin tipus de tècniques utilitzes?
Amb la pintura em passa una mica com amb el ball, sóc una persona inquieta i m'agrada provar diferents estils i tècniques. Últimament faig tècnica mixta, complemento els olis amb els acrílics introduint de mica en mica diferents elements com pols de marbre, “pedra pómez”, cartrons, teles i tot allò que es pugui treballar per donar forma als quadres.
Que representa el ball per tu? Quines sensacions experimentes quan balles?
Depèn del ball. Uns balls em produeixen eufòria i excitació i acabo esgotada. És una sensació d’energia, joventut i llibertat.
En altres balls tanco els ulls i em deixo portar, sento tendresa i nostàlgia, és una sensació molt agradable.
Creus que el ball i la pintura tenen coses en comú? Quin és el nexe d’unió?
És clar que sí. Hi ha dies que quan arribo al taller sento la necessitat d'expressar-me i de deixar-me anar. Poso música, agafo les eines i començo a pintar. No sé el que sortirà, però les mans pinten soles i sempre surt alguna cosa.
Amb el ball em passa el mateix. Escolto la música, em deixo anar i els peus llisquen sols. Tant al pintar com al ballar influeix molt l'estat d'ànim.
La pintura i el ball són portadores d'emocions i, per transmetre-les, són necessàries la sensibilitat i la creativitat.
Que li diries a una persona que mai ha ballat i que no s’atreveix a fer-ho?
Que deixi de banda les seves pors i el sentit del ridícul, que es deixi anar sense pensar en el què diran, ni com em jutjaran. Que gaudeixi des del primer moment de l'aprenentatge i del ball. I que no deixi de practicar. Personalment li dec molt a Bailongu i quan acaba el ball dels divendres sempre penso: "ja queda menys pell proper"Quins projectes tant de ball com de pintura tens de cara al futur?
Respecte a la pintura estic investigant noves tècniques i materials per la propera exposició, sense deixar de banda el realisme i l'hiperrealisme. Hi ha moltes possibilitats. S’ha de treballar força per no fer de la pintura una rutina. No sé quant, però tornaré a pintar quadres de ball.
En el ball estic aprenent tango i en un futur proper em plantejo reforçar la salsa i no deixar de gaudir dels divendres del Bailongu.
Ha estat un plaer fer-te l'entrevista, t'agradaria afegir alguna cosa més?
Doncs donar les gràcies a tot l'equip de Bailongu per la vostra entrega i fer que tots els que gaudim del ball ens sentim com una gran família.
2 nov 2011
Ordre i aventura (BALLEM?)
Tweet
Per a mi el ball és pulsació i connexió. Dos punts de vista principals que ajudats de la tècnica i la tradició poden fer del ball una experiència irrepetible.
Quan parlo de pulsació parlo principalment de ritme, però també de musicalitat i de melodia. Lluny d’establir codis estereotipats, el ballador/a s’ha de centrar primer amb el que està sentint i crear un lligam ben fort entre la música i ell/a. Per ballar cal implicar-se a fons amb la música que s’està ballant, sentir el batec d’aquesta i com es van succeint les melodies i variacions per interpretar-les després amb el moviment.
Si de ball amb parella es tracta i d’això parlem, cal saber transmetre i captar aquest moviment sorgit de la pulsació i així arribem a la connexió. Per connectar, estarem d’acord, el primer que hi ha d’haver, és una voluntat de fer-ho. Això és una voluntat de transmetre un moviment per part del noi i de captar-lo per part de la noia.
Tota la resta és tècnica i tradició.
La tècnica ajuda a situar bé el cos i les extremitats, centrar l’eix i establir les condicions idònies perquè dues persones predisposades pugin connectar.
La tradició estableix l’estil i els paràmetres. Els diferents balls acotant fronteres musicals i òbviament els recursos en quan a bases de ball i figures es refereixin.
Aquests dos últims punts son els temes que primer es treballen quan un comença a ballar i entren en l’apartat del que podíem anomenar ordre. La part de l’aprenentatge on un estableix els mecanismes i les rutines que ajudaran a exercitar la memòria muscular.
L’ordre ens aporta seguretat, cultura de ball, un lloc segur on tornar sempre (refugi) i un punt de partida per a mi indispensable per passar després a donar el salt a l’aventura.
Un entra en l’aventura quan, deixant enrere la tradició que dicta normes, es salta aquestes per respectar només la de la pulsació (musicalitat) i la de la connexió (relació amb l’altre) A partir d’aquí el ball passa a ser això, una aventura deliciosa on tot te cabuda, on es barregen codis diferents i tipus de música aparentment allunyats del que un pensa quan pensa en ball de saló.
És obvi que a les classes de ball ens centrem bàsicament en la tradició (passos i figures d’uns balls ben determinats i limitats) i encara que no ens oblidem de la tècnica ni del ritme, elements indispensables a l’hora d’ensenyar, si que aquests queden més en un segon terme, sobretot en el cap dels alumnes.
Aquesta contradicció, l’estem intentant esmenar amb la nova proposta de l’escola anomenada Ballem?. Aquest “cursos píndola” monogràfics i d’una hora de durada volen acostar a l’alumne aquests conceptes com la musicalitat, connexió, abraçada… conceptes que permetin fer del ball alguna cosa més que un repertori de figures fetes sempre amb un ritme inalterat.
Cal fer un pas més enllà, transmetre més, sentir més. La música sempre és diferent, nosaltres també. No podem ballar sempre igual.
Jordi Costa
octubre 2011
Per a mi el ball és pulsació i connexió. Dos punts de vista principals que ajudats de la tècnica i la tradició poden fer del ball una experiència irrepetible.
Quan parlo de pulsació parlo principalment de ritme, però també de musicalitat i de melodia. Lluny d’establir codis estereotipats, el ballador/a s’ha de centrar primer amb el que està sentint i crear un lligam ben fort entre la música i ell/a. Per ballar cal implicar-se a fons amb la música que s’està ballant, sentir el batec d’aquesta i com es van succeint les melodies i variacions per interpretar-les després amb el moviment.
Si de ball amb parella es tracta i d’això parlem, cal saber transmetre i captar aquest moviment sorgit de la pulsació i així arribem a la connexió. Per connectar, estarem d’acord, el primer que hi ha d’haver, és una voluntat de fer-ho. Això és una voluntat de transmetre un moviment per part del noi i de captar-lo per part de la noia.
Tota la resta és tècnica i tradició.
La tècnica ajuda a situar bé el cos i les extremitats, centrar l’eix i establir les condicions idònies perquè dues persones predisposades pugin connectar.
La tradició estableix l’estil i els paràmetres. Els diferents balls acotant fronteres musicals i òbviament els recursos en quan a bases de ball i figures es refereixin.
Aquests dos últims punts son els temes que primer es treballen quan un comença a ballar i entren en l’apartat del que podíem anomenar ordre. La part de l’aprenentatge on un estableix els mecanismes i les rutines que ajudaran a exercitar la memòria muscular.
L’ordre ens aporta seguretat, cultura de ball, un lloc segur on tornar sempre (refugi) i un punt de partida per a mi indispensable per passar després a donar el salt a l’aventura.
Un entra en l’aventura quan, deixant enrere la tradició que dicta normes, es salta aquestes per respectar només la de la pulsació (musicalitat) i la de la connexió (relació amb l’altre) A partir d’aquí el ball passa a ser això, una aventura deliciosa on tot te cabuda, on es barregen codis diferents i tipus de música aparentment allunyats del que un pensa quan pensa en ball de saló.
És obvi que a les classes de ball ens centrem bàsicament en la tradició (passos i figures d’uns balls ben determinats i limitats) i encara que no ens oblidem de la tècnica ni del ritme, elements indispensables a l’hora d’ensenyar, si que aquests queden més en un segon terme, sobretot en el cap dels alumnes.
Aquesta contradicció, l’estem intentant esmenar amb la nova proposta de l’escola anomenada Ballem?. Aquest “cursos píndola” monogràfics i d’una hora de durada volen acostar a l’alumne aquests conceptes com la musicalitat, connexió, abraçada… conceptes que permetin fer del ball alguna cosa més que un repertori de figures fetes sempre amb un ritme inalterat.
Cal fer un pas més enllà, transmetre més, sentir més. La música sempre és diferent, nosaltres també. No podem ballar sempre igual.
Jordi Costa
octubre 2011
18 oct 2011
Strip-dance amb Marina Salvador
Tweet
En aquesta ocasió us deixem un vídeo on la Marina Salvador, professora d'Strip Dance de Bailongu, ens explica 4 conceptes sobre aquest ball.
En aquesta ocasió us deixem un vídeo on la Marina Salvador, professora d'Strip Dance de Bailongu, ens explica 4 conceptes sobre aquest ball.
3 oct 2011
Passos de ball: Dansa del Ventre (Vaivén)
Tweet
Primer vídeo de Dansa del Ventre amb la nostra professora Rashida!
Per veure'l en HD, clica l'opció de 720p!
Primer vídeo de Dansa del Ventre amb la nostra professora Rashida!
Per veure'l en HD, clica l'opció de 720p!
26 sept 2011
Bailongu és més social que mai
Tweet
Ja sabeu que Bailongu te una pàgina al facebook, al twitter, un canal al youtube i el nostre blog que ara mateix esteu llegint. Si no ens seguiu via twitter o facebook, us esteu perdent moltes coses interessants, concursos, descomptes,...certs avantatges que són exclusius per la gent que ens segueix per les xarxes socials. Hem reforçat la nostra presència a aquestes xarxes i ara hi som més que mai publicant cada dia informació interessant perquè pugueu estar informats dels nostres cursos, tallers, balls, activitats....
I per si això no fos prou, també hem volgut estar presents al foursquare.
Si t’estàs preguntant: “Què és això de foursquare?” No et perdis l’explicació que et deixem a continuació!
Foursquare és una xarxa social de geolocalització que consisteix en donar a conèixer als nostres amics de la xarxa el llocs que anem visitant (locals de tot tipus, des d’un bar o restaurant fins a un forn de pa o un gimnàs, o qualsevol lloc que estigui registrat). Cada vegada que compartim la nostra ubicació, ho anomenem “check-in”.
Per poder fer el “check-in” només cal tenir la aplicació de foursquare instal•lada al mòbil i fer-la servir. L’aplicació està disponible per a la majoria de mòbils (iPhone, Android, BB,...), i la podem descarregar des de la pàgina oficial de foursquare.
Foursquare és interessant perquè et permet obtenir descomptes a molts locals només pel fet de fer “check-in” i et permet saber per on es mouen els teus amics.
A foursquare cada local té un alcalde, el que s’anomena “mayor”. L’alcalde és la persona que fa més “check-in” al local durant un temps determinat.
Aprofitant aquesta nova xarxa social, a Bailongu farem un joc cada mes. La persona que sigui alcalde l’últim dia de cada mes guanyarà un taller de dissabte per consumir durant el quadrimestre vigent. El guanyador es donarà a conèixer a través del plafó informatiu que tenim a l’escola, que hem actualitzat i posat a punt perquè estigueu més informats del que fem a les xarxes socials i hi pugueu accedir més fàcilment des de la nostra zona Wiffi al bar de l'escola!
Esperem veure-us-hi!
Ja sabeu que Bailongu te una pàgina al facebook, al twitter, un canal al youtube i el nostre blog que ara mateix esteu llegint. Si no ens seguiu via twitter o facebook, us esteu perdent moltes coses interessants, concursos, descomptes,...certs avantatges que són exclusius per la gent que ens segueix per les xarxes socials. Hem reforçat la nostra presència a aquestes xarxes i ara hi som més que mai publicant cada dia informació interessant perquè pugueu estar informats dels nostres cursos, tallers, balls, activitats....
I per si això no fos prou, també hem volgut estar presents al foursquare.
Si t’estàs preguntant: “Què és això de foursquare?” No et perdis l’explicació que et deixem a continuació!
Foursquare és una xarxa social de geolocalització que consisteix en donar a conèixer als nostres amics de la xarxa el llocs que anem visitant (locals de tot tipus, des d’un bar o restaurant fins a un forn de pa o un gimnàs, o qualsevol lloc que estigui registrat). Cada vegada que compartim la nostra ubicació, ho anomenem “check-in”.
Per poder fer el “check-in” només cal tenir la aplicació de foursquare instal•lada al mòbil i fer-la servir. L’aplicació està disponible per a la majoria de mòbils (iPhone, Android, BB,...), i la podem descarregar des de la pàgina oficial de foursquare.
Foursquare és interessant perquè et permet obtenir descomptes a molts locals només pel fet de fer “check-in” i et permet saber per on es mouen els teus amics.
A foursquare cada local té un alcalde, el que s’anomena “mayor”. L’alcalde és la persona que fa més “check-in” al local durant un temps determinat.
Aprofitant aquesta nova xarxa social, a Bailongu farem un joc cada mes. La persona que sigui alcalde l’últim dia de cada mes guanyarà un taller de dissabte per consumir durant el quadrimestre vigent. El guanyador es donarà a conèixer a través del plafó informatiu que tenim a l’escola, que hem actualitzat i posat a punt perquè estigueu més informats del que fem a les xarxes socials i hi pugueu accedir més fàcilment des de la nostra zona Wiffi al bar de l'escola!
Esperem veure-us-hi!
12 sept 2011
Noves cares a Bailongu
Tweet
En aquest últim any hem tingut 3 noves incorporacions al nostre equip de professors i volem aprofitar aquest espai per fer una breu presentació de cada un d’ells.
Eulàlia Ribalta (Professora de Bollywood)
Va néixer a Sabadell el 1981 i des dels 5 anys ja va començar a estudiar jazz, funky, claqué i va realitzar la carrera de dansa clàssica a la Royal School of London.
A l’edat de 23 anys va anar a estudiar dansa-teatre, durant 3 anys, al teatre tradicional de Kerala (Índia).
Una artista formada en tècniques de circ, interpretació, veu, cant, teatre i clown, que sap transmetre l’essència més pura del Bollywood, d’una manera divertida i professional.
Kristoffer Nilsson (Professor de Popping, House i Hip Hop)
Va néixer a Suècia el 1982 i va estudiar a l’universitat de dansa d’Estocolm.
Ha estat professor de Hip Hop en varies escoles de Suècia i ha treballat realitzant produccions de ritme i edició musical per a varis coreógrafs i ballarins.
L’any 2003 va ser escollit per representar a Suècia al campionat mundial de Hip Hop.
Aquest any ha decidit establir-se a Barcelona i ja ha participat en la “Eurobattle” i la “Varium Battle” quedant semifinalista de popping i house.
Ismael Pérez ( Professor de Rumba Cubana)
Va néixer a Cuba el 1985 i a l’edat de 12 anys ja va ingressar a l’escola vocacional d’art “El Cucalambé” on va començar la seva formació de ballarí. Durant aquesta època va aconseguir diversos premis com a millor interpretació masculina en concursos i festivals tant nacionals com internacionals.
A l’any 2000 va ingressar a “La Academia Profesional de Danza Jose Maria Heredia de Santiago de Cuba” on es va graduar com a professor de dansa moderna, contemporània i danses folklòriques cubanes.
Ha treballat com a professor, ballarí i corògraf.
En aquest últim any hem tingut 3 noves incorporacions al nostre equip de professors i volem aprofitar aquest espai per fer una breu presentació de cada un d’ells.
Eulàlia Ribalta (Professora de Bollywood)
Va néixer a Sabadell el 1981 i des dels 5 anys ja va començar a estudiar jazz, funky, claqué i va realitzar la carrera de dansa clàssica a la Royal School of London.
A l’edat de 23 anys va anar a estudiar dansa-teatre, durant 3 anys, al teatre tradicional de Kerala (Índia).
Una artista formada en tècniques de circ, interpretació, veu, cant, teatre i clown, que sap transmetre l’essència més pura del Bollywood, d’una manera divertida i professional.
Kristoffer Nilsson (Professor de Popping, House i Hip Hop)
Va néixer a Suècia el 1982 i va estudiar a l’universitat de dansa d’Estocolm.
Ha estat professor de Hip Hop en varies escoles de Suècia i ha treballat realitzant produccions de ritme i edició musical per a varis coreógrafs i ballarins.
L’any 2003 va ser escollit per representar a Suècia al campionat mundial de Hip Hop.
Aquest any ha decidit establir-se a Barcelona i ja ha participat en la “Eurobattle” i la “Varium Battle” quedant semifinalista de popping i house.
Ismael Pérez ( Professor de Rumba Cubana)
Va néixer a Cuba el 1985 i a l’edat de 12 anys ja va ingressar a l’escola vocacional d’art “El Cucalambé” on va començar la seva formació de ballarí. Durant aquesta època va aconseguir diversos premis com a millor interpretació masculina en concursos i festivals tant nacionals com internacionals.
A l’any 2000 va ingressar a “La Academia Profesional de Danza Jose Maria Heredia de Santiago de Cuba” on es va graduar com a professor de dansa moderna, contemporània i danses folklòriques cubanes.
Ha treballat com a professor, ballarí i corògraf.
1 sept 2011
Quina música vols que soni a Bailongu?
Tweet
Ja som aquí i tornem de les vacances amb les piles ben carregades!
Després d'un estiu ple d'activitats i experiències estem convençuts de que heu escoltat i ballat molta música i ens agradaria que la compartíssiu amb nosaltres!
Volem que durant els balls de divendres (Bailongus d'Utset) i els balls de dissabte (Salsongus) soni la música que més us agrada, per tant si voleu podeu suggerir-nos algun tema ballable i nosaltres l'afegirem a les nostres sessions!
Moltes gràcies!
Ja som aquí i tornem de les vacances amb les piles ben carregades!
Després d'un estiu ple d'activitats i experiències estem convençuts de que heu escoltat i ballat molta música i ens agradaria que la compartíssiu amb nosaltres!
Volem que durant els balls de divendres (Bailongus d'Utset) i els balls de dissabte (Salsongus) soni la música que més us agrada, per tant si voleu podeu suggerir-nos algun tema ballable i nosaltres l'afegirem a les nostres sessions!
Moltes gràcies!
27 jul 2011
Bon estiu!
Tweet
Us desitjem un bon estiu ple de ball!!!
Tornarem al setembre amb les piles ben carregades. Fins aviat!
11 jul 2011
27 jun 2011
Fusions, infusions i confusions (Festa Oriental 2011)
Tweet
Aquí teniu els vídeos de la festa Oriental d'aquest any, per veure'ls tots cliqueu a "seguir llegint". Podeu votar el vostre vídeo preferit a l'enquesta que trobareu a la barra lateral i si voleu podeu deixar el vostre comentari!
21 jun 2011
Nous balls a Bailongu
Tweet
Aquests són els nous balls i els nous professors que podreu trobar aquest juliol a Bailongu:
Popping (Kristoffer)
Aquests són els nous balls i els nous professors que podreu trobar aquest juliol a Bailongu:
House (Kristoffer)
14 jun 2011
En China están de moda los bailes 'sexies'
Tweet
Con dificultades pero se abre paso. El pole dancing, o bailes de barra, están de moda en China. Pero para los chinos más tradicionales no ven con buenos ojos estas coreografías. Algo está cambiando en la sociedad china. Una academia profesional que abrió en 2006 con unas pocas asistentes, registró el año pasado 2.000 matrículas de alumnas y algunos alumnos.
Dos parejas de chicas permanecen de pie, unas frente a otras, reflejándose en espejos y girando en torno a unas brillantes barras al ritmo de música tecno.
“Es precioso”, dice Su Tongyu, mientras ve calentar a sus alumnas.
“La primera vez que vi el baile en barra fue en un local nocturno de Shanghái hace cinco o seis años”, asegura. Tenía 17 años y se quedó enganchada al instante.
Ahora esta atrevida joven de 22 años ha logrado convertir su sueño de adolescente en una profesión a tiempo completo, enseñando pole dancing (baile en barra) en la Escuela de Baile Internacional Hualing de Shanghái.
Las primeras clases de baile en barra en la escuela, que tiene delegaciones en toda China, se ofrecieron en la primavera de 2006 a un puñado de alumnas nerviosas. Desde entonces, el interés ha ido aumentando dentro y fuera del centro, y sus bailarinas suelen ser contratadas para actuar en diversos lugares.
Aunque el pole dancing tiene sus detractores, especialmente entre los chinos más conservadores, su creciente popularidad demuestra que la sociedad comienza a aceptar este baile de mujeres.
Los 57 centros de la escuela Hualing ofrecen ahora cursos de baile en barra. Las clases de Su en Shanghái tienen un máximo de 18 estudiantes por sesión. El año pasado se matricularon unas 2.000 mujeres, y algunos hombres.
El pole dancing, una tendencia que va en aumento en todo el mundo, ha logrado despertar interés en China más allá de las escuelas de baile. El director de la escuela Hualing, An Xin, de 32 años, explica que el departamento de Música de la Universidad de Donghua invitó recientemente a unas bailarinas de barra a actuar ante alumnos y profesores. “Les gustó mucho”, asegura.
Su participa en competiciones nacionales e internacionales. Además, tanto ella y otros profesores especializados en reggae y baile urbano suelen ser llamados para actuar en eventos unas tres veces a la semana, a menudo en grandes acontecimientos comerciales. “Muchas de mis actuaciones son en bares, y algunas veces en actos corporativos”, dice. Les han llamado incluso de un hospital local.
Pero aunque la popularidad del baile aumenta, no todo el mundo lo percibe de la misma manera. Algunos grupos sociales no ven con buenos ojos este espectáculo, y Su ha tenido que asumir algunas decisiones duras para poder cumplir sus sueños.
“Cuando mi novio me vio bailar por primera vez, rompió conmigo”, admite. Se toca el pecho con ambas manos y dice: “Enseñaba escote durante la actuación. Y él era muy conservador”.
Sus padres también se opusieron inicialmente a que se dedicara a esta profesión, pero ahora dicen que lo aceptan.
Su y el resto de adeptos a esta práctica consideran el pole dancing como una forma de arte y una manera de mantenerse en forma físicamente, más que un espectáculo erótico.
En una exposición en Shanghái titulada ‘Encuentros con mujeres extraordinarias’, el fotógrafo Xiao Quan retrata a mujeres conocidas y desconocidas de diferentes entornos sociales de China, entre ellas a la reconocida coreógrafa Yang Liping. Xiao comenzó a seguir los pasos profesionales de Liping hace más de dos décadas, siendo testigo de cómo sus bailes y canciones exóticas pasaban de mostrarse en las granjas de la meseta de Yunnan a ser objeto de giras en Europa y EEUU.
Xiao recuerda que antaño las bailarinas y modelos eran consideradas no aptas para el matrimonio. “Antes de la década de 1980, posar como modelo te convertía en ciudadano de segunda clase”, recuerda.
Pero con la apertura de la economía china a finales de la década de 1970, las percepciones comenzaron a cambiar. Las mujeres comenzaron a tener más oportunidades para salir y ganar dinero. Mostrando una reciente fotografía de una bailarina de danza del vientre en Shenzhen, Xiao añade que “las mujeres ahora tienen más confianza en sí mismas”.
En el caso de Su, la aprobación de su familia llegó tan sólo después de independizarse económicamente. “Ahora que he logrado ganar mi propio dinero, lo han aceptado”, dice. No logró convencer a su antiguo novio, pero una de sus alumnas cree que tiene la solución. “Yo traje a mi novio al estudio para que nos viera”, explica Shi Pandan. “Se quedó convencido cuando le dije que venir aquí me ayudaría a adelgazar”.
Fuente: http://noticias.lainformacion.com/mundo/en-china-estan-de-moda-los-bailes-sexies_Xtk74infVlrk65wPt2ywa2/
Con dificultades pero se abre paso. El pole dancing, o bailes de barra, están de moda en China. Pero para los chinos más tradicionales no ven con buenos ojos estas coreografías. Algo está cambiando en la sociedad china. Una academia profesional que abrió en 2006 con unas pocas asistentes, registró el año pasado 2.000 matrículas de alumnas y algunos alumnos.
Dos parejas de chicas permanecen de pie, unas frente a otras, reflejándose en espejos y girando en torno a unas brillantes barras al ritmo de música tecno.
“Es precioso”, dice Su Tongyu, mientras ve calentar a sus alumnas.
“La primera vez que vi el baile en barra fue en un local nocturno de Shanghái hace cinco o seis años”, asegura. Tenía 17 años y se quedó enganchada al instante.
Ahora esta atrevida joven de 22 años ha logrado convertir su sueño de adolescente en una profesión a tiempo completo, enseñando pole dancing (baile en barra) en la Escuela de Baile Internacional Hualing de Shanghái.
Las primeras clases de baile en barra en la escuela, que tiene delegaciones en toda China, se ofrecieron en la primavera de 2006 a un puñado de alumnas nerviosas. Desde entonces, el interés ha ido aumentando dentro y fuera del centro, y sus bailarinas suelen ser contratadas para actuar en diversos lugares.
Aunque el pole dancing tiene sus detractores, especialmente entre los chinos más conservadores, su creciente popularidad demuestra que la sociedad comienza a aceptar este baile de mujeres.
Los 57 centros de la escuela Hualing ofrecen ahora cursos de baile en barra. Las clases de Su en Shanghái tienen un máximo de 18 estudiantes por sesión. El año pasado se matricularon unas 2.000 mujeres, y algunos hombres.
El pole dancing, una tendencia que va en aumento en todo el mundo, ha logrado despertar interés en China más allá de las escuelas de baile. El director de la escuela Hualing, An Xin, de 32 años, explica que el departamento de Música de la Universidad de Donghua invitó recientemente a unas bailarinas de barra a actuar ante alumnos y profesores. “Les gustó mucho”, asegura.
Su participa en competiciones nacionales e internacionales. Además, tanto ella y otros profesores especializados en reggae y baile urbano suelen ser llamados para actuar en eventos unas tres veces a la semana, a menudo en grandes acontecimientos comerciales. “Muchas de mis actuaciones son en bares, y algunas veces en actos corporativos”, dice. Les han llamado incluso de un hospital local.
Pero aunque la popularidad del baile aumenta, no todo el mundo lo percibe de la misma manera. Algunos grupos sociales no ven con buenos ojos este espectáculo, y Su ha tenido que asumir algunas decisiones duras para poder cumplir sus sueños.
“Cuando mi novio me vio bailar por primera vez, rompió conmigo”, admite. Se toca el pecho con ambas manos y dice: “Enseñaba escote durante la actuación. Y él era muy conservador”.
Sus padres también se opusieron inicialmente a que se dedicara a esta profesión, pero ahora dicen que lo aceptan.
Su y el resto de adeptos a esta práctica consideran el pole dancing como una forma de arte y una manera de mantenerse en forma físicamente, más que un espectáculo erótico.
En una exposición en Shanghái titulada ‘Encuentros con mujeres extraordinarias’, el fotógrafo Xiao Quan retrata a mujeres conocidas y desconocidas de diferentes entornos sociales de China, entre ellas a la reconocida coreógrafa Yang Liping. Xiao comenzó a seguir los pasos profesionales de Liping hace más de dos décadas, siendo testigo de cómo sus bailes y canciones exóticas pasaban de mostrarse en las granjas de la meseta de Yunnan a ser objeto de giras en Europa y EEUU.
Xiao recuerda que antaño las bailarinas y modelos eran consideradas no aptas para el matrimonio. “Antes de la década de 1980, posar como modelo te convertía en ciudadano de segunda clase”, recuerda.
Pero con la apertura de la economía china a finales de la década de 1970, las percepciones comenzaron a cambiar. Las mujeres comenzaron a tener más oportunidades para salir y ganar dinero. Mostrando una reciente fotografía de una bailarina de danza del vientre en Shenzhen, Xiao añade que “las mujeres ahora tienen más confianza en sí mismas”.
En el caso de Su, la aprobación de su familia llegó tan sólo después de independizarse económicamente. “Ahora que he logrado ganar mi propio dinero, lo han aceptado”, dice. No logró convencer a su antiguo novio, pero una de sus alumnas cree que tiene la solución. “Yo traje a mi novio al estudio para que nos viera”, explica Shi Pandan. “Se quedó convencido cuando le dije que venir aquí me ayudaría a adelgazar”.
Fuente: http://noticias.lainformacion.com/mundo/en-china-estan-de-moda-los-bailes-sexies_Xtk74infVlrk65wPt2ywa2/
30 may 2011
Passos de ball: Rock n' Roll (Volta amb mans creuades)
Tweet
Inaugurem la secció "Passos de ball", on podreu aprendre de la mà dels nostres professors, algunes figures bàsiques de diferents estils de ball.
Avui començarem amb la volta amb mans creuades del Rock n' Roll, esperem que us agradi!
Tria l'opció 720p o 1080p per veure el vídeo en alta definició.
Inaugurem la secció "Passos de ball", on podreu aprendre de la mà dels nostres professors, algunes figures bàsiques de diferents estils de ball.
Avui començarem amb la volta amb mans creuades del Rock n' Roll, esperem que us agradi!
Tria l'opció 720p o 1080p per veure el vídeo en alta definició.
16 may 2011
2 may 2011
Parlem amb Clàudia Costas
Tweet
La Clàudia va nèixer l’any 89. Va començar a estudiar teatre als 7 anys. Als 12 anys va estudiar teatre musical i va fer els primers anuncis de publicitat. Als 15 ja va actuar a la primera obra de teatre professional. Ha passat pel Club Súper3, també ha participat en una pel•lícula de terror, en diversos curtmetratges, actuacions al Camp Nou i fins hi tot ha doblat en Harry Potter.
Actualment la podem veure a la sèrie de TV3 La Riera.
Li encanta ballar, cantar, somiar, patinar, somriure, la fotografia, la literatura, regalar, l'anglès, l'aikido, aprendre, el cinema, estimar, la música, escriure, el mar... La podem veure passejant pels passadissos i aprenent balls de saló i dansa del ventre a les classes de Bailongu.
Quan i com vas començar a ballar?
De fet des que m'aguantava de peu imitant a tots els cantants davant la tele, de l'Alaska a la Shakira, passant per la Paloma San Basílio. Tan era. Als 12 anys em vaig apuntar a una escola de teatre musical, enamorada d'aquest gènere després de veure “Singin' in the Rain” i altres musicals de l'època.
Actualment estàs fent classes de Balls de Saló a Bailongu. Com és que et vas decidir pel ball de parella?
Feia temps que no ballava i ho trobava molt a faltar, i els balls de saló em rondaven pel cap des de fa anys, però mai trobava el moment. M'encanta aprendre coses diferents, i aquesta modalitat reuneix molts balls que no tenen res a veure un amb l'altre! I a més ho trobo molt útil per a la meva professió. I després trobar parella... que és moolt complicat! Vaig anar a Bailongu el curs passat però no vaig trobar parella, i aquest any casualment m'havia traslladat al barri i vaig trobar company! Així que...et voilà... Així vaig començar!
També has començat recentment a fer Dansa del Ventre. Quina és la primera sensació que t’emportes d’aquest ball?
Doncs realment em vaig apuntar en gran part perquè me l'havien recomanat per qüestions de salut. Però de seguida em va encantar; mous parts del cos d'una manera que no estàs acostumada, els moviments són totalment diferents als estils que havia ballat fins aleshores, i enganxa molt! Però és clar allò que penses que queda sensual i bonic... Temps al temps. De moment seguiré anant a les classes de la Rashida a veure si se m'enganxa alguna cosa!
Ens comentaves que trobes molt útil el ball de parella per la teva professió. En quins aspectes et pot ajudar?
Home, per aquesta professió, realment quants més coneixements i habilitats tinguis millor, i els balls de saló n'inclouen moltes. Imaginem que s'està preparant un musical dels anys 60. Ja tens nocions bàsiques de rock&roll. O que a una obra et donen el personatge d'una noble del s.XVIII i en algun moment assisteix a un ball, doncs ja saps vals. Això només per posar uns petits exemples.
Encara que ens agradaria veure més gent de la teva edat ballant balls de saló, no és el més freqüent. Perquè creus que a la gent jove no li acaba de cridar aquest món?
Que li diries a una persona de la teva edat per animar-la a provar el ball de parella?
Malauradament és així. Si ja costa que ens apuntem a qualsevol estil de dansa (sobretot, i en la majoria de modalitats, els nois), a balls de saló...
Molts ho veuen com un ball de gent gran, d'envelat, de festa major, i els altres ni hi reparen, “No està de moda”. Però a part de lo divertits i variats que arriben a ser per si mateixos, si vas a qualsevol discoteca hi ha moltes cançons que sabries ballar, com qualsevol bachata de Carlos Baute o un fox de Michael Bubble per exemple. Així que proveu-ho que no fa cap mal, segur que us hi enganxeu i així no ens sentirem les teenagers de Bailongu!
De tots els balls que has après fins el moment quin és el que més t’agrada o el que t’hi sents més còmode?
Doncs tot i que ara estem començant el swing i crec que m'agradarà força, del primer quadrimestre em quedo amb el rock i la salsa. Tot i que el cha-cha-chá i el vals m'encanten. I el bolero...Uff... Crec que és més fàcil descartar el que no m'agrada! El pasdoble, claríssimament!
Parlem una mica de la teva feina. Quins projectes de futur tens?
Bé, malauradament, en aquesta feina molta previsió de futur no se sol tenir. Et surt un càsting un dia i et pot caviar la vida radicalment; canvis de ciutat, de gent, d'horaris...
En un futur immediat (parlant del proper mes), seguiré fent televisió (La Riera), i al teatre estaré representant una versió d'Antígona de Jean Anouhil. Més enllà, el destí decidirà!
Algun dia et veurem ballant el que estàs aprenent a Bailongu en un capítol de la Riera?
Tan de bo! A vegades ho comentem bromejant amb en Peter (la meva parella de ball i germà bessó a la ficció), que podríem aparèixer ballant en la ficció en un casament, comunió, bateig... Seria molt divertit!
T’agradaria afegir alguna cosa més?
Sí, que moltes gràcies a l'escola per posar-ho tot tan fàcil! El bon ambient entre el personal, i les ganes de ballar i organitzar events fa que l'alumne també s'impliqui més i tingui ganes d'aprendre encara més. Gràcies!
Doncs fins aquí les nostres preguntes. Ha estat un plaer fer-te aquesta entrevista i desitgem que segueixis ballant molt i molt de temps i que ho facis sempre amb aquest somriure als llavis.
Actualment la podem veure a la sèrie de TV3 La Riera.
Li encanta ballar, cantar, somiar, patinar, somriure, la fotografia, la literatura, regalar, l'anglès, l'aikido, aprendre, el cinema, estimar, la música, escriure, el mar... La podem veure passejant pels passadissos i aprenent balls de saló i dansa del ventre a les classes de Bailongu.
Quan i com vas començar a ballar?
De fet des que m'aguantava de peu imitant a tots els cantants davant la tele, de l'Alaska a la Shakira, passant per la Paloma San Basílio. Tan era. Als 12 anys em vaig apuntar a una escola de teatre musical, enamorada d'aquest gènere després de veure “Singin' in the Rain” i altres musicals de l'època.
Actualment estàs fent classes de Balls de Saló a Bailongu. Com és que et vas decidir pel ball de parella?
Feia temps que no ballava i ho trobava molt a faltar, i els balls de saló em rondaven pel cap des de fa anys, però mai trobava el moment. M'encanta aprendre coses diferents, i aquesta modalitat reuneix molts balls que no tenen res a veure un amb l'altre! I a més ho trobo molt útil per a la meva professió. I després trobar parella... que és moolt complicat! Vaig anar a Bailongu el curs passat però no vaig trobar parella, i aquest any casualment m'havia traslladat al barri i vaig trobar company! Així que...et voilà... Així vaig començar!
També has començat recentment a fer Dansa del Ventre. Quina és la primera sensació que t’emportes d’aquest ball?
Doncs realment em vaig apuntar en gran part perquè me l'havien recomanat per qüestions de salut. Però de seguida em va encantar; mous parts del cos d'una manera que no estàs acostumada, els moviments són totalment diferents als estils que havia ballat fins aleshores, i enganxa molt! Però és clar allò que penses que queda sensual i bonic... Temps al temps. De moment seguiré anant a les classes de la Rashida a veure si se m'enganxa alguna cosa!
Ens comentaves que trobes molt útil el ball de parella per la teva professió. En quins aspectes et pot ajudar?
Home, per aquesta professió, realment quants més coneixements i habilitats tinguis millor, i els balls de saló n'inclouen moltes. Imaginem que s'està preparant un musical dels anys 60. Ja tens nocions bàsiques de rock&roll. O que a una obra et donen el personatge d'una noble del s.XVIII i en algun moment assisteix a un ball, doncs ja saps vals. Això només per posar uns petits exemples.
Encara que ens agradaria veure més gent de la teva edat ballant balls de saló, no és el més freqüent. Perquè creus que a la gent jove no li acaba de cridar aquest món?
Que li diries a una persona de la teva edat per animar-la a provar el ball de parella?
Malauradament és així. Si ja costa que ens apuntem a qualsevol estil de dansa (sobretot, i en la majoria de modalitats, els nois), a balls de saló...
Molts ho veuen com un ball de gent gran, d'envelat, de festa major, i els altres ni hi reparen, “No està de moda”. Però a part de lo divertits i variats que arriben a ser per si mateixos, si vas a qualsevol discoteca hi ha moltes cançons que sabries ballar, com qualsevol bachata de Carlos Baute o un fox de Michael Bubble per exemple. Així que proveu-ho que no fa cap mal, segur que us hi enganxeu i així no ens sentirem les teenagers de Bailongu! De tots els balls que has après fins el moment quin és el que més t’agrada o el que t’hi sents més còmode?
Doncs tot i que ara estem començant el swing i crec que m'agradarà força, del primer quadrimestre em quedo amb el rock i la salsa. Tot i que el cha-cha-chá i el vals m'encanten. I el bolero...Uff... Crec que és més fàcil descartar el que no m'agrada! El pasdoble, claríssimament!
Fins on tens pensat arribar dins del món del ball? Et crida l’atenció algun altre estil a part dels balls de saló i la dansa del ventre? Creus que es pot convertir en una de les teves aficions principals?
Mmm... Doncs realment no ho sé. Ballar em fa feliç, des de sempre, però no tinc cap mena d'objectiu pràctic. Vull dir que m'agradaria poder ballar el que em vingui de gust quan em vingui de gust, i aprendre molts estils diferents, però tampoc aspiro a ser una professional en cap dels estils, no crec que pogués!
Parlem una mica de la teva feina. Quins projectes de futur tens?
Bé, malauradament, en aquesta feina molta previsió de futur no se sol tenir. Et surt un càsting un dia i et pot caviar la vida radicalment; canvis de ciutat, de gent, d'horaris...
En un futur immediat (parlant del proper mes), seguiré fent televisió (La Riera), i al teatre estaré representant una versió d'Antígona de Jean Anouhil. Més enllà, el destí decidirà!
Algun dia et veurem ballant el que estàs aprenent a Bailongu en un capítol de la Riera?
Tan de bo! A vegades ho comentem bromejant amb en Peter (la meva parella de ball i germà bessó a la ficció), que podríem aparèixer ballant en la ficció en un casament, comunió, bateig... Seria molt divertit!
T’agradaria afegir alguna cosa més?
Sí, que moltes gràcies a l'escola per posar-ho tot tan fàcil! El bon ambient entre el personal, i les ganes de ballar i organitzar events fa que l'alumne també s'impliqui més i tingui ganes d'aprendre encara més. Gràcies!
Doncs fins aquí les nostres preguntes. Ha estat un plaer fer-te aquesta entrevista i desitgem que segueixis ballant molt i molt de temps i que ho facis sempre amb aquest somriure als llavis.
18 abr 2011
La Salsa del Barça
Tweet
Ja tenim aquí la Salsa del Barça, moltes gràcies a tots els que hi heu participat!!!
Si t'agrada, reenvia-la als teus amics i familiars i entre tots aconseguirem que doni la volta al món!
12 abr 2011
Espai per Blogs
Tweet
Si ets ballador i tens un blog personal on publiques les teves inquietuds, treballs o simples pensaments, ens agradaria tenir-te a l'espai de blogs amics!
Simplement ens has de deixar un comentari amb la direcció del teu blog i una breu explicació del que hi podrem trobar i nosaltres t'afegirem a la nostre llista.
Si ets ballador i tens un blog personal on publiques les teves inquietuds, treballs o simples pensaments, ens agradaria tenir-te a l'espai de blogs amics!
4 abr 2011
Salsongu Vol.1
Tweet
Pròximament anirem compartint amb vosaltres recopilacions de música que Bailongu ha anat fent al llarg dels anys. D'aquesta manera els que no les tingueu a casa també les podreu escoltar a través del blog.
Aquesta setmana us presentem el Salsongu Vol.1, el primer recull de salses que es va regalar al primer aniversari del Salsongu a l'any 2005.
21 mar 2011
Jack&Jill
Tweet
En el món del ball la tècnica és molt important, però no ho és tot. Heu vist mai com juguen dos balladors de lindy hop mentre ballen? Segur que heu pogut veure com s'estableix un diàleg entre ells i la música més enllà del que dicten les seqüències de passos ensenyades en una classe de ball. I tot això amb un somriure, és clar! Tan se val el nivell o els anys ballats, el que compta és passar-s’ho bé i poder gaudir del swing. Oi que sabeu a què em refereixo?
Prova d’això n’és el concurs de lindy hop per excel•lència: el Jack&Jill. És una competició de ball on els participants s'hi presenten individualment com a Jack (leaders) o Jill (followers). A cada ballador se li assigna una parella a l'atzar per a cada cançó. Es ballen diferents tempos i diferents estils, ja sigui tots junts (all skates) o per torns (spot light) quan ja tan sols queden els finalistes. El balladors són jutjats per la seva capacitat de guiar o seguir a més a més de la seva tècnica, estil o musicalitat.
Tot seguit un exemple:
El context, Lindy Focus IX , Festival de Lindy Hop i Balboa (cosí del Lindy Hop dins la família del Swing) a Asheville, Carolina del Nord. S’hi imparteixen classes i fantàstiques festes amb concursos, exhibicions i orquestres en directe.
Els balladors
Primer lloc: Max Pitruzzella i Sharon Davis
Segon lloc: Nathan Bugh & Annie Trudeau
Tercer lloc: Juan Villafane & Carla Heiney
Cap d’ells concursa amb la seva parella habitual. Alguns d’ells viuen en continents diferents!
Personalment trobo la segona parella impressionant! I vosaltres què en penseu?
Helena Ferré
En el món del ball la tècnica és molt important, però no ho és tot. Heu vist mai com juguen dos balladors de lindy hop mentre ballen? Segur que heu pogut veure com s'estableix un diàleg entre ells i la música més enllà del que dicten les seqüències de passos ensenyades en una classe de ball. I tot això amb un somriure, és clar! Tan se val el nivell o els anys ballats, el que compta és passar-s’ho bé i poder gaudir del swing. Oi que sabeu a què em refereixo?
Prova d’això n’és el concurs de lindy hop per excel•lència: el Jack&Jill. És una competició de ball on els participants s'hi presenten individualment com a Jack (leaders) o Jill (followers). A cada ballador se li assigna una parella a l'atzar per a cada cançó. Es ballen diferents tempos i diferents estils, ja sigui tots junts (all skates) o per torns (spot light) quan ja tan sols queden els finalistes. El balladors són jutjats per la seva capacitat de guiar o seguir a més a més de la seva tècnica, estil o musicalitat.
Tot seguit un exemple:
El context, Lindy Focus IX , Festival de Lindy Hop i Balboa (cosí del Lindy Hop dins la família del Swing) a Asheville, Carolina del Nord. S’hi imparteixen classes i fantàstiques festes amb concursos, exhibicions i orquestres en directe.
Els balladors
Primer lloc: Max Pitruzzella i Sharon Davis
Segon lloc: Nathan Bugh & Annie Trudeau
Tercer lloc: Juan Villafane & Carla Heiney
Cap d’ells concursa amb la seva parella habitual. Alguns d’ells viuen en continents diferents!
Personalment trobo la segona parella impressionant! I vosaltres què en penseu?
Helena Ferré
8 mar 2011
Parlem amb Ignasi Yzaguirre
Tweet
L’Ignasi Yzaguirre és metge especialista en medicina de l’esport i activitat física, o més col•loquialment anomenat esportòleg.
Ja fa 12 anys que va començar a ballar Balls de saló, i actualment practica sobretot Lindy Hop, ball que li permet expressar el ritme que porta a dins, controlar el seu pes, baixar els nivells de colesterol i deixar provisionalment la medicació de la tensió arterial.
A part del ball l’Ignasi practica l’exploració de coves des de la dècada dels 60 i pensa que els seus col•legues, els metges de capçalera, haurien de contemplar el ball (junt amb l’excursionisme) com un dels recursos més útils i autosuficients, ja que tota la infraestructura és privada, per millorar la salut de la població.
Segons la teva experiència, quins beneficis proporciona el ball a les persones?
En primer lloc et permet passar de ser una persona sedentària a ser una persona físicament activa.
Objectius: arribar a fer 5 hores de ball a la setmana, sumant classes i anades a ballar. Si no hi arribem caldrà fer un suplement d’exercici amb caminades mes o menys vigoroses. I si amb els mesos passem a fer 10 hores d’exercici? Doncs fantàstic!! I si fem més hores a la setmana també està bé. Hi ha diferents marcadors de salut que depenen de les hores de ball, com més millor: El nivell de colesterol a la sang (millor per sota de 200 el colesterol total), la freqüència cardíaca de repòs (que ha de restar per sota de 75 batecs per minut), la tensió arterial baixarà per sota de 135/85 mm de Hg (cada cas és cada cas, però l’efecte positiu és universal, fins i tot per a la gent que pren medicació)
En segon lloc ens permet trencat l’aïllament personal i relacionar-nos amb altres persones de manera que millorem habilitats socials.
Objectiu aconseguir un bon contacte físic amb els altres, sense complexos i alhora sense caure en el contacte inadequat (la línea vermella és fina a vegades).
Després de ballar, normalment estem molt contens i amb sensacions corporal bones. Això ens permet contrarestar el to (color) moltes vegades negatiu o gris de la nostra vida.
Per dir-ho d’una manera més mèdica, té un efecte antidepressiu.
Ens permet créixer com a persones, superant reptes relatius a la nostra manera de ser.
Superar la timidesa, millorar els handicaps corporals, de lateralitat i habilitats gestuals...Treballar els rols que juguem a la societat, el paper de dirigir, el paper de saber executar les directrius...
En definitiva poder ballar és un autèntic regal per a tothom qui ho pugui fer. És juntament amb l’esport com una assegurança de vida (la millor assegurança).
Creus que hi ha diferencia entre els balls de parella i els balls individuals?
La pregunta em sorprèn perquè no me l’havia plantejat. Els balls individuals son una bona sortida perquè algunes disciplines cal fer-les així: funky , dansa del ventre i en altres casos són una alternativa a la manca d’aparellament, falten persones amb el rol de marcador (generalment homes).
La diferència no està en els beneficis mèdics, psicològics i socials sinó en les sortides que té la pròpia pràctica.
La sortida dels balls individuals son la pròpia classe a l’acadèmia i assajos per a demostracions públiques.
Els balls de parella afegeixen a nivell de sortida, els balls socials que es poden practicar al marge de l’acadèmia o escola, molts dies a la setmana, si parlem d’una ciutat una mica gran. I per tant és més fàcil assolir els objectius mèdics, psicològics i socials de la dansa.
Quines recomanacions li donaries a un ballador sobre temes de calçat, escalfament,posició, etc.. per poder gaudir del ball en plenitud i sense lesions o molèsties?
Com més hores dediquis al ball, més fàcil és que et lesionis o pugui aparèixer algun problema. Per això és fonamental que escoltis al teu cos, que normalment és molt noble i avisa quan quelcom no va bé. Quan apareix algun dolor o molèstia localitzada cal que ho consultis amb el teu professor de ball, que atresoren anys d’experiència i ja et diran com “pinta” la molèstia i et recomanarán si cal o no baixar una mica el “pistó”. En cas de dubte cal consulta al metge, preferiblement un “esportòleg”.
Si dediques moltes hores,o si estaràs més d’una hora seguida ballant, t’has de plantejar molt seriosament el tema de la hidratació. Cal beure molt, com a mínim mig litre o més, per cada hora de ball, perquè no podem ballar amb la musculatura reseca, o els tendons o cartílags. Deshidratats fem patir molt el múscul cardíac o els ronyons i si tenim més de 35 anys això és inacceptable.
Respecte als peus, hem d’utilitzar calçats en els que estem còmodes, hem de portar les ungles dels peus correctament tallades, per a evitar ferides i lesions. Cal valorar quan portarem calçat amb molt de taló. Això depèn del tipus de ball. Si fem balls de saló , cal una sabata que funcioni amb tots els estils. Hi ha modalitats concretes que funcionen amb taló i altres amb sabatilla plana.
L’expectativa de beneficis en la nostra salut, lligats a la pràctica de les diferents modalitats del ball i la dansa són molt grans. El ball és un gran recurs de millora (en el camp físic, psicològic...) de la societat. Per causa dels problemes econòmics actuals, el govern no està en condicions, des del punt de vista econòmic, d’assumir les polítiques "d’esport per a tots". Per contra, el ball és una iniciativa autosuficient, sense recursos públics, per a brindar una excel•lent eina de prevenció en el terreny de la salut fisica i emocional de la població a Catalunya.
Recomanes normalment als teus pacients a practicar el ball com a possible solució als seus problemes? Ens podries explicar algun cas curiós?
Els meus pacients habitualment són esportistes i bastants del programa ARC (alt Rendiment Esportiu de Catalunya) per tant tenen molt definides les seves preferències. Tot i així a molta gent li recomano que s’iniciï en el mon del ball.
Moltes gràcies per l'entrevista, t'agradaria afegir alguna cosa més?
Si!: Arribats al final de l’entrevista m’agrada que recordem les paraules del prestigiós cardiòleg Valentí Fuster de l’hospital Mount Sinaí que diu que ballar és una excel•lent eina terapèutica que reporta un enorme benefici físic, psíquic i social.
Bon ball per a totes i tots!!!
Deixem el fil de comentaris oberts perquè tots els que vulguin fer una consulta a l’Ignasi ho puguin fer a través del blog. Simplement deixeu el vostre comentari, li farem arribar a l’Ignasi i un cop respost, el col•locarem com a part de l’entrevista (es imprescindible que deixeu el vostre nom per poder rebre una resposta).
L’Ignasi Yzaguirre és metge especialista en medicina de l’esport i activitat física, o més col•loquialment anomenat esportòleg.
Ja fa 12 anys que va començar a ballar Balls de saló, i actualment practica sobretot Lindy Hop, ball que li permet expressar el ritme que porta a dins, controlar el seu pes, baixar els nivells de colesterol i deixar provisionalment la medicació de la tensió arterial.A part del ball l’Ignasi practica l’exploració de coves des de la dècada dels 60 i pensa que els seus col•legues, els metges de capçalera, haurien de contemplar el ball (junt amb l’excursionisme) com un dels recursos més útils i autosuficients, ja que tota la infraestructura és privada, per millorar la salut de la població.
Segons la teva experiència, quins beneficis proporciona el ball a les persones?
En primer lloc et permet passar de ser una persona sedentària a ser una persona físicament activa.
Objectius: arribar a fer 5 hores de ball a la setmana, sumant classes i anades a ballar. Si no hi arribem caldrà fer un suplement d’exercici amb caminades mes o menys vigoroses. I si amb els mesos passem a fer 10 hores d’exercici? Doncs fantàstic!! I si fem més hores a la setmana també està bé. Hi ha diferents marcadors de salut que depenen de les hores de ball, com més millor: El nivell de colesterol a la sang (millor per sota de 200 el colesterol total), la freqüència cardíaca de repòs (que ha de restar per sota de 75 batecs per minut), la tensió arterial baixarà per sota de 135/85 mm de Hg (cada cas és cada cas, però l’efecte positiu és universal, fins i tot per a la gent que pren medicació)
En segon lloc ens permet trencat l’aïllament personal i relacionar-nos amb altres persones de manera que millorem habilitats socials. Objectiu aconseguir un bon contacte físic amb els altres, sense complexos i alhora sense caure en el contacte inadequat (la línea vermella és fina a vegades).
Després de ballar, normalment estem molt contens i amb sensacions corporal bones. Això ens permet contrarestar el to (color) moltes vegades negatiu o gris de la nostra vida.
Per dir-ho d’una manera més mèdica, té un efecte antidepressiu.
Ens permet créixer com a persones, superant reptes relatius a la nostra manera de ser.
Superar la timidesa, millorar els handicaps corporals, de lateralitat i habilitats gestuals...Treballar els rols que juguem a la societat, el paper de dirigir, el paper de saber executar les directrius...
En definitiva poder ballar és un autèntic regal per a tothom qui ho pugui fer. És juntament amb l’esport com una assegurança de vida (la millor assegurança).
Creus que hi ha diferencia entre els balls de parella i els balls individuals?
La pregunta em sorprèn perquè no me l’havia plantejat. Els balls individuals son una bona sortida perquè algunes disciplines cal fer-les així: funky , dansa del ventre i en altres casos són una alternativa a la manca d’aparellament, falten persones amb el rol de marcador (generalment homes).La diferència no està en els beneficis mèdics, psicològics i socials sinó en les sortides que té la pròpia pràctica.
La sortida dels balls individuals son la pròpia classe a l’acadèmia i assajos per a demostracions públiques.
Els balls de parella afegeixen a nivell de sortida, els balls socials que es poden practicar al marge de l’acadèmia o escola, molts dies a la setmana, si parlem d’una ciutat una mica gran. I per tant és més fàcil assolir els objectius mèdics, psicològics i socials de la dansa.
Quines recomanacions li donaries a un ballador sobre temes de calçat, escalfament,posició, etc.. per poder gaudir del ball en plenitud i sense lesions o molèsties?
Si dediques moltes hores,o si estaràs més d’una hora seguida ballant, t’has de plantejar molt seriosament el tema de la hidratació. Cal beure molt, com a mínim mig litre o més, per cada hora de ball, perquè no podem ballar amb la musculatura reseca, o els tendons o cartílags. Deshidratats fem patir molt el múscul cardíac o els ronyons i si tenim més de 35 anys això és inacceptable.
Respecte als peus, hem d’utilitzar calçats en els que estem còmodes, hem de portar les ungles dels peus correctament tallades, per a evitar ferides i lesions. Cal valorar quan portarem calçat amb molt de taló. Això depèn del tipus de ball. Si fem balls de saló , cal una sabata que funcioni amb tots els estils. Hi ha modalitats concretes que funcionen amb taló i altres amb sabatilla plana. L’expectativa de beneficis en la nostra salut, lligats a la pràctica de les diferents modalitats del ball i la dansa són molt grans. El ball és un gran recurs de millora (en el camp físic, psicològic...) de la societat. Per causa dels problemes econòmics actuals, el govern no està en condicions, des del punt de vista econòmic, d’assumir les polítiques "d’esport per a tots". Per contra, el ball és una iniciativa autosuficient, sense recursos públics, per a brindar una excel•lent eina de prevenció en el terreny de la salut fisica i emocional de la població a Catalunya.
Recomanes normalment als teus pacients a practicar el ball com a possible solució als seus problemes? Ens podries explicar algun cas curiós?
Els meus pacients habitualment són esportistes i bastants del programa ARC (alt Rendiment Esportiu de Catalunya) per tant tenen molt definides les seves preferències. Tot i així a molta gent li recomano que s’iniciï en el mon del ball.
Moltes gràcies per l'entrevista, t'agradaria afegir alguna cosa més?
Si!: Arribats al final de l’entrevista m’agrada que recordem les paraules del prestigiós cardiòleg Valentí Fuster de l’hospital Mount Sinaí que diu que ballar és una excel•lent eina terapèutica que reporta un enorme benefici físic, psíquic i social.
Bon ball per a totes i tots!!!
Deixem el fil de comentaris oberts perquè tots els que vulguin fer una consulta a l’Ignasi ho puguin fer a través del blog. Simplement deixeu el vostre comentari, li farem arribar a l’Ignasi i un cop respost, el col•locarem com a part de l’entrevista (es imprescindible que deixeu el vostre nom per poder rebre una resposta).
28 feb 2011
Taller Strip Dance
Tweet
Aquí tenemos las fotos del último taller de Strip Dance con Silla, que se hizo en Bailongu.
Bailamos la canción de Respect de Aretha Franklin y Blues Brothers. Que contaros del ambiente…fue genial, divertido y sexy. Me siento muy satisfecha, ya que todas las asistentes se animaron un montón y enseguida
se sintieron potentes y fuertes.
Es precioso ver como las mujeres se transforman con la música, con el alineamiento del cuerpo y las ganas de
disfrutar.
Las fotos ya lo dicen todo ¡Felicidades chicas!
Este taller era una novedad, en cuanto a registro de música y atuendo. La verdad es que un sombrero, unas gafas y unos tacones hacen a una sexy, y si a la música le sumamos la potencia femenina el resultado salta a la vista!
Por Marina Salvador
I per als homes que us animeu a apuntar-vos a un taller d'Strip homes us deixem unes fotografies de l'últim que es va fer!!!
Aquí tenemos las fotos del último taller de Strip Dance con Silla, que se hizo en Bailongu.
se sintieron potentes y fuertes.
disfrutar.
Las fotos ya lo dicen todo ¡Felicidades chicas!
Este taller era una novedad, en cuanto a registro de música y atuendo. La verdad es que un sombrero, unas gafas y unos tacones hacen a una sexy, y si a la música le sumamos la potencia femenina el resultado salta a la vista!
Por Marina Salvador
I per als homes que us animeu a apuntar-vos a un taller d'Strip homes us deixem unes fotografies de l'últim que es va fer!!!
14 feb 2011
Gran Hotel Bailongu
Tweet
Aquest cap de setmana el Gran Hotel Bailongu ha estat ple d’activitat i professionalitat, rialles i bon humor, festa i ballaruga. Professors i professores, alumnes, col•laboradors, artistes, familiars, amics de Bailongu…, hem omplert a vessar totes les habitacions de l’allotjament.
La Gran festa de fi de quadrimestre a l’Aliança del Poblenou es va omplir de maletes i de viatgers, d’animacions sorolloses i d’habitacions enigmàtiques, de turistes i cambreres, d’equipatges i famosos, de nens i nenes en vacances escolars… Músiques i soroll, gresca i ballaruga, van mantenir tothom molt despert. Les felicitacions es multiplicaven i totes i tots els participants van treure a les representacions la força dels grans artistes...
Un any més, amics i amigues de Bailongu, gràcies per fer possible la màgia d’una nit de companyonia, de ballaruga i d’estimació pel ball... És un plaer compartir destinació amb vosaltres. Tan se val quina sigui la propera destinació, esperem amb il•lusió el proper viatge junts!
L’Equip de Bailongu
A continuació us anirem afegint els vídeos de les actuacions a mida que els tinguem editats, escolliu l'opció HD per veure'ls amb millor qualitat (cliqueu a sobre de la casella on hi surt el text 360p i escolliu l'opció de 720p HD)
Aquest cap de setmana el Gran Hotel Bailongu ha estat ple d’activitat i professionalitat, rialles i bon humor, festa i ballaruga. Professors i professores, alumnes, col•laboradors, artistes, familiars, amics de Bailongu…, hem omplert a vessar totes les habitacions de l’allotjament.
La Gran festa de fi de quadrimestre a l’Aliança del Poblenou es va omplir de maletes i de viatgers, d’animacions sorolloses i d’habitacions enigmàtiques, de turistes i cambreres, d’equipatges i famosos, de nens i nenes en vacances escolars… Músiques i soroll, gresca i ballaruga, van mantenir tothom molt despert. Les felicitacions es multiplicaven i totes i tots els participants van treure a les representacions la força dels grans artistes...
Un any més, amics i amigues de Bailongu, gràcies per fer possible la màgia d’una nit de companyonia, de ballaruga i d’estimació pel ball... És un plaer compartir destinació amb vosaltres. Tan se val quina sigui la propera destinació, esperem amb il•lusió el proper viatge junts!
L’Equip de Bailongu
A continuació us anirem afegint els vídeos de les actuacions a mida que els tinguem editats, escolliu l'opció HD per veure'ls amb millor qualitat (cliqueu a sobre de la casella on hi surt el text 360p i escolliu l'opció de 720p HD)
7 feb 2011
Història del ball: El Cha-cha-chá
Tweet
Ell cha-cha-chá és un ball nascut a Cuba cap a finals dels anys quaranta; l’any 1948 Enrique Jorrín enregistra el primer cha-cha-chá “La Engañadora”. Arriba a Catalunya a meitat de la dècada dels cinquanta, possiblement l’any 1955.
Neix del component del son que es trobava al “danzón de nuevo ritmo”. Va ser creat per Enrique Jorrín que procurà crear composicions amb poques síncopes per tal que pogués ballar tothom. Va fer una música pensant en el ball i per a què fos un ritme fàcil de ballar. El nom sorgeix del so que fa el güiro en ser rascat o dels tres passos que fan els balladors.
Va ser interpretat per formacions musicals del tipus “charanga”. Més endavant grans orquestres com la Sonora Matancera, amb Celia Cruz, van popularitzar tots els èxits que molts músics van versionar després.
Ell cha-cha-chá és un ball nascut a Cuba cap a finals dels anys quaranta; l’any 1948 Enrique Jorrín enregistra el primer cha-cha-chá “La Engañadora”. Arriba a Catalunya a meitat de la dècada dels cinquanta, possiblement l’any 1955.
Neix del component del son que es trobava al “danzón de nuevo ritmo”. Va ser creat per Enrique Jorrín que procurà crear composicions amb poques síncopes per tal que pogués ballar tothom. Va fer una música pensant en el ball i per a què fos un ritme fàcil de ballar. El nom sorgeix del so que fa el güiro en ser rascat o dels tres passos que fan els balladors.
Va ser interpretat per formacions musicals del tipus “charanga”. Més endavant grans orquestres com la Sonora Matancera, amb Celia Cruz, van popularitzar tots els èxits que molts músics van versionar després.
31 ene 2011
La Salsa del Barça
Tweet
Ets seguidor del FCB? T’agraden els ritmes caribenys?
Bailongu convoca la PRIMERA SALSA MUNDIAL dedicada als culés.
Si t'interessa participar-hi visita l'event del facebook
Ets seguidor del FCB? T’agraden els ritmes caribenys?
Bailongu convoca la PRIMERA SALSA MUNDIAL dedicada als culés.
Si t'interessa participar-hi visita l'event del facebook
24 ene 2011
Parlem amb Mésqueball
Tweet
Avui inaugurem secció d'entrevistes amb el grup Mésqueball, un grup que es va gestar a l'entorn de Bailongu i des de llavors ha crescut sense parar. Esperem que gaudiu de l'entrevista tant com ells ho fan del ball!
Ens podeu explicar com definirieu MésqueBall?
Hem creat una xarxa social privada, www.mesqueball.ning.com, en la que ens autodefinim així:
“Som un grup d'amics, habituals del Bailongu, un xic tocats pel Ball i amb ganes de passar-ho bé”. Aquest text reflecteix molt bé el que som.
Quan es va crear i com va sorgir la idea?
MésqueBall es va crear a Bailongu a principis de 2009. Vam fer una festa de “bateig” o “inauguració formal” del grup el 24 d’abril, però en realitat, el grup s’havia anat gestant mica en mica des de finals de 2008.
Realment no va haver-hi una intenció inicial de crear cap grup. Vam tenir la sort de coincidir en un curs intensiu d’estiu de 2008 unes parelles que vam connectar de seguida. Així va néixer el que podríem dir “nucli central”. A partir d’aquest moment, els divendres ens posàvem més o menys junts i ballàvem entre nosaltres. Mica en mica es va anar afegint gent, companys de les classes d’uns, coneguts d’uns altres,… i vam anar fent colla. A principis de 2009, la idea de fer una llista d’aniversaris per mirar de ser-hi tots i fer una bona roda, va donar una forta empenta al grup; va ser llavors que se’ns va ocórrer gaire bé com un joc la idea de posar-nos un nom.
D’on va sortir el nom?
L’elecció del nom va ser, podríem dir, la primera activitat conjunta del grup, que va assentar les bases del que han estat sempre les nostres activitats: tots participen, tots col•laboren, tots sumen.
Ho vam fer mitjançant un joc per email; cada persona podia proposar de forma anònima tants noms com volgués per fer després una votació també anònima.
El grau de participació en tot el procés va ser altíssim i ens va sorprendre inclús als que ho havíem proposat. El resultat va ser, no només un nom que tothom sentia seu perquè havia participat en la seva elecció, sinó també una via d’acostament i cohesió entre les persones.
Un cop finalitzat el procés vam decidir fer una festa per donar a conèixer el nom guanyador i premiar al seu creador. Això va ser, com hem dit, el 24 d’abril de 2009.
D'una manera similar a la descrita vam fer el disseny i selecció del logo que amb tant d'orgull lluïm a la nostra samarreta
Quin tipus d’activitats relacionades amb el ball realitzeu?
El ball és el principal nexe d’unió del grup, per tant moltes de les nostres trobades estan relacionades amb ell. Els Bailongus d’Utset de divendres són ja un ritual gaire bé ineludible, però també anem plegats algun dissabte o diumenge a altres sales de ball, participem de les festes majors (Mercè, Gràcia, Poblenou,...) i de les clàssiques festes populars associades al ball (Sant Joan, Cap d’Any,...). També ens apuntem a gaire bé totes les crides de Bailongu (Ballem per Sorprendre, Ball de Gala, Ball de Nadal,...) i a algunes trobades de ball al carrer (Salsalcarrer, Ball al Port,...). Enguany hem iniciat “classes de ball” en les que uns ensenyen als altres algun ball. Però les activitats més destacables són aquelles en les que tothom hi posa el seu gra de sorra: la celebració del nostre aniversari i la participació amb coreografia pròpia en la festa de final de curs de Bailongu; tothom s’hi aboca.
A part d’aquestes activitats n’organitzeu d’altres?
Com hem dit, al grup li agraden especialment les activitats en les que tots hi col•laboren. Entre aquestes són molt exitoses les relacionades amb la gastronomia; tenim molt bons cuiners al grup! Hem fet tasts d’arrossos, de productes de la tardor, de plats àrabs, calçotades,... D’altra banda, les activitats esportives també tenen el seu lloc. En aquest sentit, la cursa de El Corte Inglés i la de la Dona són ja un clàssic del grup; també hem fet alguna excursió. Ara bé, fem el que fem, sempre que podem, incloem, si més no, una estona de ball dins l’activitat.
Aquest grup, com heu comentat, es va formar dins l’ambient del ball, es per tant imprescindible ser ballador per formar-ne part?
Com a concepte, ser ballador no és un prerequisit per formar part del grup; nosaltres demanem ganes de participar i passar-ho bé i, sobretot, respecte. Ara bé, donat que el ball està present en gaire bé totes les nostres activitats, resulta difícil imaginar que algú vulgui ser membre si, com a mínim, no li agrada el ball. És més, estem casi segurs que, si entrés algú que no fos ballador abans de ser del grup, s’hi faria poc després; només veient que bé ens ho passem, no se’n podria estar!
Actualment quants membres formeu el grup i de quina manera us organitzeu per prendre les decisions?
En aquests moments som 38 membres. Ens comuniquem bàsicament a través de la nostra xarxa social privada. Allà proposem activitats, obrim fòrums de debat sobre temes d’interès comú, pengem les fotos, vídeos, etc. Tothom pot aportar la seva opinió i les decisions es prenen per majoria dins els fòrums de debat. El contacte directe està assegurat mitjançant els Bailongus d’Utset.
Si algú vol en vol formar part, quins passos ha de seguir?
Qualsevol que vulgui ser membre, el primer que ha de fer és donar-se a conèixer entre nosaltres, demanar ser presentat per algú del grup, si en coneix cap, o autopresentar-se; divendres Bailongu és una bona opció. Si després de conèixer-nos i compartir amb nosaltres algunes activitats o estones es vol incorporar al grup, un dels membres actuals obre un fòrum a la nostra xarxa social proposant-lo com a nou membre; els altres membres voten. En general es valora l’actitud en vers el grup.
Ha estat un plaer realitzar-vos aquesta entrevista, us agradaria afegir alguna cosa mes?
MésqueBall va néixer gràcies al ball, però ara som més que una colla de gent que comparteix un hobbie; els lligams són més ferms i en molts casos podem parlar de veritable amistat entre nosaltres. Compartir, participar, col•laborar, escoltar i ser escoltat,... aquests són els fonaments; el nom, doncs, ens escau molt bé i ens sentim cofois del nostre grup.
Abans d’acomiadar-nos volem manifestar el nostre agraïment a Bailongu que sempre ens ha facilitat el camí; és allà on ens vam conèixer i vam créixer, i és allà on cada divendres ens trobem per ballar. Bailongu ens ha obert les portes sempre que ho hem demanat i ens han donat suport quan ho hem necessitat. Gràcies Bailongu, sense vosaltres potser no existiríem!
Avui inaugurem secció d'entrevistes amb el grup Mésqueball, un grup que es va gestar a l'entorn de Bailongu i des de llavors ha crescut sense parar. Esperem que gaudiu de l'entrevista tant com ells ho fan del ball!
Ens podeu explicar com definirieu MésqueBall?
Hem creat una xarxa social privada, www.mesqueball.ning.com, en la que ens autodefinim així:
“Som un grup d'amics, habituals del Bailongu, un xic tocats pel Ball i amb ganes de passar-ho bé”. Aquest text reflecteix molt bé el que som.
Quan es va crear i com va sorgir la idea?
MésqueBall es va crear a Bailongu a principis de 2009. Vam fer una festa de “bateig” o “inauguració formal” del grup el 24 d’abril, però en realitat, el grup s’havia anat gestant mica en mica des de finals de 2008.
Realment no va haver-hi una intenció inicial de crear cap grup. Vam tenir la sort de coincidir en un curs intensiu d’estiu de 2008 unes parelles que vam connectar de seguida. Així va néixer el que podríem dir “nucli central”. A partir d’aquest moment, els divendres ens posàvem més o menys junts i ballàvem entre nosaltres. Mica en mica es va anar afegint gent, companys de les classes d’uns, coneguts d’uns altres,… i vam anar fent colla. A principis de 2009, la idea de fer una llista d’aniversaris per mirar de ser-hi tots i fer una bona roda, va donar una forta empenta al grup; va ser llavors que se’ns va ocórrer gaire bé com un joc la idea de posar-nos un nom.
D’on va sortir el nom?
L’elecció del nom va ser, podríem dir, la primera activitat conjunta del grup, que va assentar les bases del que han estat sempre les nostres activitats: tots participen, tots col•laboren, tots sumen.
Ho vam fer mitjançant un joc per email; cada persona podia proposar de forma anònima tants noms com volgués per fer després una votació també anònima.
El grau de participació en tot el procés va ser altíssim i ens va sorprendre inclús als que ho havíem proposat. El resultat va ser, no només un nom que tothom sentia seu perquè havia participat en la seva elecció, sinó també una via d’acostament i cohesió entre les persones.
Un cop finalitzat el procés vam decidir fer una festa per donar a conèixer el nom guanyador i premiar al seu creador. Això va ser, com hem dit, el 24 d’abril de 2009.
D'una manera similar a la descrita vam fer el disseny i selecció del logo que amb tant d'orgull lluïm a la nostra samarreta
Quin tipus d’activitats relacionades amb el ball realitzeu?
El ball és el principal nexe d’unió del grup, per tant moltes de les nostres trobades estan relacionades amb ell. Els Bailongus d’Utset de divendres són ja un ritual gaire bé ineludible, però també anem plegats algun dissabte o diumenge a altres sales de ball, participem de les festes majors (Mercè, Gràcia, Poblenou,...) i de les clàssiques festes populars associades al ball (Sant Joan, Cap d’Any,...). També ens apuntem a gaire bé totes les crides de Bailongu (Ballem per Sorprendre, Ball de Gala, Ball de Nadal,...) i a algunes trobades de ball al carrer (Salsalcarrer, Ball al Port,...). Enguany hem iniciat “classes de ball” en les que uns ensenyen als altres algun ball. Però les activitats més destacables són aquelles en les que tothom hi posa el seu gra de sorra: la celebració del nostre aniversari i la participació amb coreografia pròpia en la festa de final de curs de Bailongu; tothom s’hi aboca.
A part d’aquestes activitats n’organitzeu d’altres?
Com hem dit, al grup li agraden especialment les activitats en les que tots hi col•laboren. Entre aquestes són molt exitoses les relacionades amb la gastronomia; tenim molt bons cuiners al grup! Hem fet tasts d’arrossos, de productes de la tardor, de plats àrabs, calçotades,... D’altra banda, les activitats esportives també tenen el seu lloc. En aquest sentit, la cursa de El Corte Inglés i la de la Dona són ja un clàssic del grup; també hem fet alguna excursió. Ara bé, fem el que fem, sempre que podem, incloem, si més no, una estona de ball dins l’activitat.
Aquest grup, com heu comentat, es va formar dins l’ambient del ball, es per tant imprescindible ser ballador per formar-ne part?
Com a concepte, ser ballador no és un prerequisit per formar part del grup; nosaltres demanem ganes de participar i passar-ho bé i, sobretot, respecte. Ara bé, donat que el ball està present en gaire bé totes les nostres activitats, resulta difícil imaginar que algú vulgui ser membre si, com a mínim, no li agrada el ball. És més, estem casi segurs que, si entrés algú que no fos ballador abans de ser del grup, s’hi faria poc després; només veient que bé ens ho passem, no se’n podria estar!
Actualment quants membres formeu el grup i de quina manera us organitzeu per prendre les decisions?
En aquests moments som 38 membres. Ens comuniquem bàsicament a través de la nostra xarxa social privada. Allà proposem activitats, obrim fòrums de debat sobre temes d’interès comú, pengem les fotos, vídeos, etc. Tothom pot aportar la seva opinió i les decisions es prenen per majoria dins els fòrums de debat. El contacte directe està assegurat mitjançant els Bailongus d’Utset.
Si algú vol en vol formar part, quins passos ha de seguir?
Qualsevol que vulgui ser membre, el primer que ha de fer és donar-se a conèixer entre nosaltres, demanar ser presentat per algú del grup, si en coneix cap, o autopresentar-se; divendres Bailongu és una bona opció. Si després de conèixer-nos i compartir amb nosaltres algunes activitats o estones es vol incorporar al grup, un dels membres actuals obre un fòrum a la nostra xarxa social proposant-lo com a nou membre; els altres membres voten. En general es valora l’actitud en vers el grup.
Ha estat un plaer realitzar-vos aquesta entrevista, us agradaria afegir alguna cosa mes?
MésqueBall va néixer gràcies al ball, però ara som més que una colla de gent que comparteix un hobbie; els lligams són més ferms i en molts casos podem parlar de veritable amistat entre nosaltres. Compartir, participar, col•laborar, escoltar i ser escoltat,... aquests són els fonaments; el nom, doncs, ens escau molt bé i ens sentim cofois del nostre grup.
Abans d’acomiadar-nos volem manifestar el nostre agraïment a Bailongu que sempre ens ha facilitat el camí; és allà on ens vam conèixer i vam créixer, i és allà on cada divendres ens trobem per ballar. Bailongu ens ha obert les portes sempre que ho hem demanat i ens han donat suport quan ho hem necessitat. Gràcies Bailongu, sense vosaltres potser no existiríem!
16 ene 2011
Salsa ¿en línea o cubana?
Tweet
Todos los que frecuentáis el ambiente salsero estaréis acostumbrados a oír frases como:
-¿Tu que estilo de salsa bailas?
-Yo es que solo bailo cubana...
-A mi me gusta mas la salsa en linea...
¿Realmente son dos estilos tan distintos?
Vamos a repasar brevemente las características generales de cada uno:
La salsa en línea se caracteriza por distribuir las figuras a lo largo de una línea imaginaria de ida y vuelta. La base empieza con el pie izquierdo del chico marcando hacia delante y el derecho de la chica hacia atrás y sigue basculando detrás y delante consecutivamente.
Es un estilo donde se premia la técnica y se necesita bastante espacio para ejecutarla. En su nivel más alto, las chicas suelen realizar muchos giros y adornan frecuentemente con sus brazos.
Suele ser el estilo bailado en las competiciones ya que al ser un estilo técnico y estructurado, es más fácil llevar a cabo su evaluación.
La salsa cubana se caracteriza por su movimiento circular, mayor proximidad de los bailadores y por lo tanto menor espacio de baile requerido. La base marca los dos pies hacia atrás tanto del chico como de la chica.
Es un estilo más relajado, donde se premia la diversión. En su nivel más alto se añaden movimientos corporales afro-cubanos y suelen realizar figuras complicadas donde la pareja se enreda en nudos imposibles.
Existe la variación de la base casino que se suele usar en las ruedas de casino, aunque se puede aplicar perfectamente al baile en pareja.
En los dos estilos es el hombre quién guía y transmite a la mujer con pequeñas marcas la figura o movimiento que procede, por lo tanto aunque existan distintas variaciones es totalmente factible mezclarlas.
Nos gustaría saber el estilo que bailas, lo que te gusta de él y lo que te aporta, por eso abrimos el hilo de comentarios para que nos lo cuentes y nos dejes tu opinión.
También puedes participar en la encuesta que encontrarás en la barra lateral y dejar tu voto.
Todos los que frecuentáis el ambiente salsero estaréis acostumbrados a oír frases como:
-¿Tu que estilo de salsa bailas?
-Yo es que solo bailo cubana...
-A mi me gusta mas la salsa en linea...
¿Realmente son dos estilos tan distintos?
Vamos a repasar brevemente las características generales de cada uno:
La salsa en línea se caracteriza por distribuir las figuras a lo largo de una línea imaginaria de ida y vuelta. La base empieza con el pie izquierdo del chico marcando hacia delante y el derecho de la chica hacia atrás y sigue basculando detrás y delante consecutivamente.
Es un estilo donde se premia la técnica y se necesita bastante espacio para ejecutarla. En su nivel más alto, las chicas suelen realizar muchos giros y adornan frecuentemente con sus brazos.
Suele ser el estilo bailado en las competiciones ya que al ser un estilo técnico y estructurado, es más fácil llevar a cabo su evaluación.
La salsa cubana se caracteriza por su movimiento circular, mayor proximidad de los bailadores y por lo tanto menor espacio de baile requerido. La base marca los dos pies hacia atrás tanto del chico como de la chica.
Es un estilo más relajado, donde se premia la diversión. En su nivel más alto se añaden movimientos corporales afro-cubanos y suelen realizar figuras complicadas donde la pareja se enreda en nudos imposibles.
Existe la variación de la base casino que se suele usar en las ruedas de casino, aunque se puede aplicar perfectamente al baile en pareja.
En los dos estilos es el hombre quién guía y transmite a la mujer con pequeñas marcas la figura o movimiento que procede, por lo tanto aunque existan distintas variaciones es totalmente factible mezclarlas.
Nos gustaría saber el estilo que bailas, lo que te gusta de él y lo que te aporta, por eso abrimos el hilo de comentarios para que nos lo cuentes y nos dejes tu opinión.
También puedes participar en la encuesta que encontrarás en la barra lateral y dejar tu voto.
10 ene 2011
Opinions musicals: “In concert at The Brussels Fair 1958” i “The Big Sound”
Tweet
Molt recomanables per a tots aquells a qui us agrada ballar i escoltar la música Swing i el Jazz més tradicional.
Johnny Hodges era un home d’Ellington (va estar a la seva banda durant tota la seva vida professional com a Saxo Alt) i de tant en tant, el mateix Duke, li deixava la seva banda perquè pogués gravar els seus temes o versionar-ne d’altres amb els seus propis arranjaments i passar-s’ho d’allò més bé com a solista principal.
“The Big Sound” és un clar exemple d’això, un disc de swing tocat sense complexes per una Big Band que porta ja molts anys d’ofici a les espatlles. Aquí predominen els mig temps, ideals per triplejar però també trobareu temes per “kickejar” o ballar un fox ben sensual… tot és qüestió d’estats d’ànim. Menció a part mereixen un parell de Blues arrastrats i el meravellós arranjament de “I’m gonna sit right now and write mysef a letter”, brutal.
La banda sona neta, brillant (absteniu-se si no sou amants dels metalls), més elegant que impulsiva ( és la banda d’Ellington , no de Basie) i els solistes et fan cridar de gust, uauu!
Sidney Bechet va ser juntament amb Louis Armstrong, un dels primers solistes del Jazz i l’amo absolut del saxo soprà durant tota la seva llarga carrera (de fet, fins que John Coltrane no es va enamorar d’aquest instrument cap els anys seixanta, molts pocs músics es van atrevir a tocar-lo). Bechet era un mestre en els estil més populars del Jazz el Dixie i el swing i aquest àlbum és una clara mostra. Una primera part en directe (la que dona nom a l’àlbum) és una injecció de vitamina dixie a les venes i una lliçó de Jazz en general per a tothom. Atenció especial amb els “solos” magnífics de “Society blues” . La segona part la formen uns estàndards que va gravar en estudi amb seu quartet. Aquí el swing és el gran protagonista. Aquests són els temes ideals pels balladors, temps suaus, mitjos, tots ideals per a ballar.
Els dos àlbums son gravacions de finals dels 50 i sonen molt bé
No sóc un entès en el Jazz, tan sols un diletant. Tinc les meves manies, els meus prejudicis i fer una crítica em ve massa gran, per tant prefereixo que us prengueu aquestes ratlles com una senzilla recomanació per a tots aquells i aquelles que us agrada ballar música swing. Acabaré dient que els dos Cd m’han fet saltar d’alegria i felicitat i que això és el què sempre ha volgut provocar aquest tipus de música, espero que també us passi això a vosaltres si els escolteu.
Per Jordi Costa.
.
Molt recomanables per a tots aquells a qui us agrada ballar i escoltar la música Swing i el Jazz més tradicional.
Johnny Hodges era un home d’Ellington (va estar a la seva banda durant tota la seva vida professional com a Saxo Alt) i de tant en tant, el mateix Duke, li deixava la seva banda perquè pogués gravar els seus temes o versionar-ne d’altres amb els seus propis arranjaments i passar-s’ho d’allò més bé com a solista principal.
“The Big Sound” és un clar exemple d’això, un disc de swing tocat sense complexes per una Big Band que porta ja molts anys d’ofici a les espatlles. Aquí predominen els mig temps, ideals per triplejar però també trobareu temes per “kickejar” o ballar un fox ben sensual… tot és qüestió d’estats d’ànim. Menció a part mereixen un parell de Blues arrastrats i el meravellós arranjament de “I’m gonna sit right now and write mysef a letter”, brutal.
La banda sona neta, brillant (absteniu-se si no sou amants dels metalls), més elegant que impulsiva ( és la banda d’Ellington , no de Basie) i els solistes et fan cridar de gust, uauu!
Sidney Bechet va ser juntament amb Louis Armstrong, un dels primers solistes del Jazz i l’amo absolut del saxo soprà durant tota la seva llarga carrera (de fet, fins que John Coltrane no es va enamorar d’aquest instrument cap els anys seixanta, molts pocs músics es van atrevir a tocar-lo). Bechet era un mestre en els estil més populars del Jazz el Dixie i el swing i aquest àlbum és una clara mostra. Una primera part en directe (la que dona nom a l’àlbum) és una injecció de vitamina dixie a les venes i una lliçó de Jazz en general per a tothom. Atenció especial amb els “solos” magnífics de “Society blues” . La segona part la formen uns estàndards que va gravar en estudi amb seu quartet. Aquí el swing és el gran protagonista. Aquests són els temes ideals pels balladors, temps suaus, mitjos, tots ideals per a ballar.
Els dos àlbums son gravacions de finals dels 50 i sonen molt bé
No sóc un entès en el Jazz, tan sols un diletant. Tinc les meves manies, els meus prejudicis i fer una crítica em ve massa gran, per tant prefereixo que us prengueu aquestes ratlles com una senzilla recomanació per a tots aquells i aquelles que us agrada ballar música swing. Acabaré dient que els dos Cd m’han fet saltar d’alegria i felicitat i que això és el què sempre ha volgut provocar aquest tipus de música, espero que també us passi això a vosaltres si els escolteu.
Per Jordi Costa.
.
3 ene 2011
Història del ball: El Lindy Hop
Tweet
Nom procedent del cognom de Charles Lindberg, primer aviador que creuà sol l’Oceà el 1927 i la paraula hop, salt en anglès.
Ball de parella en constant moviment en el qual es realitza un gran nombre de figures.
Pot suggerir: ritme, dinamisme, joventut, elasticitat, resistència.
Procedeix de l’Amèrica del Nord on és conegut a partir de la dècada dels anys vint. Arriba a Catalunya a partir de 1997.
A finals dels 20, a Harlem, entre els adol.lescents negres es va començar a crear un nou ball que a la dècada següent constituí tot un moviment. L’anomenaven “lindy hop” i es ballava amb música de swing. Els balladors inventaven passos i figures en una improvisació constant. Arribà a la màxima expressió amb la companyia White’s Lindy Hoppers que actuà a nombroses sales de Harlem: Savoy, Cotton Club, Alhambra, etc.
El lindy hop es popularitza a través del cinema amb pel·lícules com Un dia a les carreres dels Germans Marx. La II Guerra Mundial acaba amb la companyia, les grans big bands i el mateix ball, i no es fins els anys 80 que sorgeix un nou moviment de recuperació del lindy hop als Estats Units i algunes parts d'Europa
Com sempre us animem a que participeu i comenteu el que volgueu sobre aquest tema, gràcies!
Nom procedent del cognom de Charles Lindberg, primer aviador que creuà sol l’Oceà el 1927 i la paraula hop, salt en anglès.
Ball de parella en constant moviment en el qual es realitza un gran nombre de figures.
Pot suggerir: ritme, dinamisme, joventut, elasticitat, resistència.
Procedeix de l’Amèrica del Nord on és conegut a partir de la dècada dels anys vint. Arriba a Catalunya a partir de 1997.
A finals dels 20, a Harlem, entre els adol.lescents negres es va començar a crear un nou ball que a la dècada següent constituí tot un moviment. L’anomenaven “lindy hop” i es ballava amb música de swing. Els balladors inventaven passos i figures en una improvisació constant. Arribà a la màxima expressió amb la companyia White’s Lindy Hoppers que actuà a nombroses sales de Harlem: Savoy, Cotton Club, Alhambra, etc.
El lindy hop es popularitza a través del cinema amb pel·lícules com Un dia a les carreres dels Germans Marx. La II Guerra Mundial acaba amb la companyia, les grans big bands i el mateix ball, i no es fins els anys 80 que sorgeix un nou moviment de recuperació del lindy hop als Estats Units i algunes parts d'Europa
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
