8 mar. 2011

Parlem amb Ignasi Yzaguirre



L’Ignasi Yzaguirre és metge especialista en medicina de l’esport i activitat física, o més col•loquialment anomenat esportòleg.


Ja fa 12 anys que va començar a ballar Balls de saló, i actualment practica sobretot Lindy Hop, ball que li permet expressar el ritme que porta a dins, controlar el seu pes, baixar els nivells de colesterol i deixar provisionalment la medicació de la tensió arterial.
A part del ball l’Ignasi practica l’exploració de coves des de la dècada dels 60 i pensa que els seus col•legues, els metges de capçalera, haurien de contemplar el ball (junt amb l’excursionisme) com un dels recursos més útils i autosuficients, ja que tota la infraestructura és privada, per millorar la salut de la població.

Segons la teva experiència, quins beneficis proporciona el ball a les persones?
En primer lloc et permet passar de ser una persona sedentària a ser una persona físicament activa.
Objectius: arribar a fer 5 hores de ball a la setmana, sumant classes i anades a ballar. Si no hi arribem caldrà fer un suplement d’exercici amb caminades mes o menys vigoroses. I si amb els mesos passem a fer 10 hores d’exercici? Doncs fantàstic!! I si fem més hores a la setmana també està bé. Hi ha diferents marcadors de salut que depenen de les hores de ball, com més millor: El nivell de colesterol a la sang (millor per sota de 200 el colesterol total), la freqüència cardíaca de repòs (que ha de restar per sota de 75 batecs per minut), la tensió arterial baixarà per sota de 135/85 mm de Hg (cada cas és cada cas, però l’efecte positiu és universal, fins i tot per a la gent que pren medicació)

En segon lloc ens permet trencat l’aïllament personal i relacionar-nos amb altres persones de manera que millorem habilitats socials.
Objectiu aconseguir un bon contacte físic amb els altres, sense complexos i alhora sense caure en el contacte inadequat (la línea vermella és fina a vegades).
Després de ballar, normalment estem molt contens i amb sensacions corporal bones. Això ens permet contrarestar el to (color) moltes vegades negatiu o gris de la nostra vida.
Per dir-ho d’una manera més mèdica, té un efecte antidepressiu.
Ens permet créixer com a persones, superant reptes relatius a la nostra manera de ser.
Superar la timidesa, millorar els handicaps corporals, de lateralitat i habilitats gestuals...Treballar els rols que juguem a la societat, el paper de dirigir, el paper de saber executar les directrius...

En definitiva poder ballar és un autèntic regal per a tothom qui ho pugui fer. És juntament amb l’esport com una assegurança de vida (la millor assegurança).


Creus que hi ha diferencia entre els balls de parella i els balls individuals?
La pregunta em sorprèn perquè no me l’havia plantejat. Els balls individuals son una bona sortida perquè algunes disciplines cal fer-les així: funky , dansa del ventre i en altres casos són una alternativa a la manca d’aparellament, falten persones amb el rol de marcador (generalment homes).
La diferència no està en els beneficis mèdics, psicològics i socials sinó en les sortides que té la pròpia pràctica.
La sortida dels balls individuals son la pròpia classe a l’acadèmia i assajos per a demostracions públiques.
Els balls de parella afegeixen a nivell de sortida, els balls socials que es poden practicar al marge de l’acadèmia o escola, molts dies a la setmana, si parlem d’una ciutat una mica gran. I per tant és més fàcil assolir els objectius mèdics, psicològics i socials de la dansa.

Quines recomanacions li donaries a un ballador sobre temes de calçat, escalfament,posició, etc.. per poder gaudir del ball en plenitud i sense lesions o molèsties?
Com més hores dediquis al ball, més fàcil és que et lesionis o pugui aparèixer algun problema. Per això és fonamental que escoltis al teu cos, que normalment és molt noble i avisa quan quelcom no va bé. Quan apareix algun dolor o molèstia localitzada cal que ho consultis amb el teu professor de ball, que atresoren anys d’experiència i ja et diran com “pinta” la molèstia i et recomanarán si cal o no baixar una mica el “pistó”. En cas de dubte cal consulta al metge, preferiblement un “esportòleg”.

Si dediques moltes hores,o si estaràs més d’una hora seguida ballant, t’has de plantejar molt seriosament el tema de la hidratació. Cal beure molt, com a mínim mig litre o més, per cada hora de ball, perquè no podem ballar amb la musculatura reseca, o els tendons o cartílags. Deshidratats fem patir molt el múscul cardíac o els ronyons i si tenim més de 35 anys això és inacceptable.

Respecte als peus, hem d’utilitzar calçats en els que estem còmodes, hem de portar les ungles dels peus correctament tallades, per a evitar ferides i lesions. Cal valorar quan portarem calçat amb molt de taló. Això depèn del tipus de ball. Si fem balls de saló , cal una sabata que funcioni amb tots els estils. Hi ha modalitats concretes que funcionen amb taló i altres amb sabatilla plana.

L’expectativa de beneficis en la nostra salut, lligats a la pràctica de les diferents modalitats del ball i la dansa són molt grans. El ball és un gran recurs de millora (en el camp físic, psicològic...) de la societat. Per causa dels problemes econòmics actuals, el govern no està en condicions, des del punt de vista econòmic, d’assumir les polítiques "d’esport per a tots". Per contra, el ball és una iniciativa autosuficient, sense recursos públics, per a brindar una excel•lent eina de prevenció en el terreny de la salut fisica i emocional de la població a Catalunya.


Recomanes normalment als teus pacients a practicar el ball com a possible solució als seus problemes? Ens podries explicar algun cas curiós?
Els meus pacients habitualment són esportistes i bastants del programa ARC (alt Rendiment Esportiu de Catalunya) per tant tenen molt definides les seves preferències. Tot i així a molta gent li recomano que s’iniciï en el mon del ball.

Moltes gràcies per l'entrevista, t'agradaria afegir alguna cosa més?
Si!: Arribats al final de l’entrevista m’agrada que recordem les paraules del prestigiós cardiòleg Valentí Fuster de l’hospital Mount Sinaí que diu que ballar és una excel•lent eina terapèutica que reporta un enorme benefici físic, psíquic i social.
Bon ball per a totes i tots!!!


Deixem el fil de comentaris oberts perquè tots els que vulguin fer una consulta a l’Ignasi ho puguin fer a través del blog. Simplement deixeu el vostre comentari, li farem arribar a l’Ignasi i un cop respost, el col•locarem com a part de l’entrevista (es imprescindible que deixeu el vostre nom per poder rebre una resposta).

5 comentarios:

esteves dijo...

Entrevista força interessant que parla del benefici del ball precisament per un metge que no només el practica força sinó que el prescriu com a prevenció i teràpia d’un cos i ment sana.

katse dijo...

Sempre m’ha semblat curiós, i en aquesta entrevista potser es confirma,
que la persona que fa força exercici físic de manera continuada no s’inicia en el món del ball malgrat que les dues disciplines treballen la ment i el cos i els efectes terapèutics puguin ser similars.

Ara bé, i ja que avui és el dia internacional de la dona, no pot ser perquè la disciplina de l’esport ha estat més associada a l’home i el ball a la dona?

Joan Puiggali (Kopernix) dijo...

Siento ser la excepción a tu postulado que expones como si de una ley de la física se tratase. Hago deporte a diario, desde hace más de 15 años, y me encanta el baile (y bailo) desde hace mas de 10. :-)

Miquel dijo...

Jo imagino que l'Ignasi es refereix a esportistes d'alt rendiment que dediquen a seva vida exclusivament a competir i entrenar-se.
M'agrada pensar que la meva afició a part de divertir-me comporta altres beneficis.

katse dijo...

no era cap postulat ni molt menys, tot i que m'agrada trobar algú que prcatica esport i que també balla. Pèro no és l'habitual, pel que he observat.
L'Ignasi treballa amb esportistes d'alt rendiment, si. Potser ens podria dir si quan els prescriu fer ball segueixen els seus consells o no. Ei, i que ningú se senti molest, plis...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...