18 dic. 2012

Bon Nadal 2012!





 – BON NADAL! Va dir el ball a la crisi.
 – Bon Nadal? Per què? La crisi va preguntar al ball.
 Bon Nadal perquè els temps complicats... demanen ball!

 Ball és:
Amics
Abraçades
Amor
Aventura
 Bona companyia
 Bon humor
 Creativitat
 Compartir
 Comunicació
 Cultura
 Desconnexió
 Diversió
 Exercici
 Expressió
 Imaginació
 Moviment
 Relació
Rialles
Ritme
Salut
Solidaritat 

Tot això, i més, es viu ballant!
Compartim les bones músiques de la vida.
Compartim el ball.


BONS BALLS
BON BAILONGU
BON ANY
BON NADAL!

9 oct. 2012

Parlem amb Lali Ribalta





La Lali, professora de Bollywood de Bailongu, fa 25 anys que balla com ella diu :
“on em deixen, on em ve de gust, on m’agrada”

Aficionada a la música, al cinema, a fer ganxet, a la lectura, a passejar, al submarinisme....Tots els que la coneixem coincidim en que és una persona que transmet bones vibracions, alegria, energia i bon rotllo.
Ella diu, que la superació dels nostres límits nomes depèn de la llibertat que ens donem a nosaltres mateixos, per aprendre hem de tenir paciència, observar-nos, no jutjar-nos i valorar el que ja tenim après i continuar endavant.


Com és que vas triar el camí del ball des de tan jove? Vens d’una família amb tradició?
 A casa meva hi ha amor per les arts. El meu germà és cantant d’òpera i violinista.
De ben petits ens van transmetre passió per l’art, i com que veien que jo era molt activa van decidir que la dansa seria una bona sortida a l’energia desbordant. Amb els anys vaig anar veient que se’m donava be i que m’agradava, així que vaig continuar-hi.

Com recordes els teus primers anys a les acadèmies de ball?
 Doncs molt divertits i al mateix temps molt durs. La dansa clàssica és una disciplina que et demana molt, moltes hores, molta concentració. Vaig tenir la sort de tenir unes companyes fantàstiques amb les quals ens recolzàvem en els moments difícils: exàmens, concursos, exhibicions.
En el meu cas era tot bastant especial, perquè malgrat ballar bé, la meva actitud diguéssim que no era de ballarina, era més “salvatge” que les meves companyes, però al mateix temps això també em donava una altra perspectiva de l’art, sempre intentava sortir dels paràmetres establerts.
La dansa em va ensenyar molt, però també em va treure hores de joc. Ara  intento trobar-les  per compensar. (somriure)


Va ser molt complicat per a una adolescent, amb tot el que això comporta, acabar la carrera de dansa clàssica i compaginar-ho amb estudis, amics,…?
 Realment va ser complicat. A d’institut no s’entenia que jo prioritzés la dansa en comptes dels estudis, però treia bones notes i això els hi creava cert conflicte a l’hora d’abordar el tema. I amb els amics doncs era complicat. Les hores per sortir eren majoritàriament per estudiar, encara que intentava fer-ho per no tornar-me boja.
Realment va ser una època amb molt d’estres.

Un cop vas acabar els estudis de dansa que és el que et va portar a estudiar altres variants com el circ o el teatre?
 Realment va ser per una petita desgràcia. Em vaig lesionar l’abductor esquerra, i vaig haver de deixar la dansa clàssica.

Llavors em vaig haver de plantejar altres opcions que s’aproximessin a la dansa. Vaig fer una mica de teatre i una amiga em va connectar al món del circ, on em vaig posar a fer de clown on m’ho passava literalment teta.
Penso que un artista s’ha d’alimentar d’altres matèries, per evolucionar, per tenir altres perspectives i no deixar de formar-se. Sempre hi ha coses noves per descobrir.


Com es que vas decidir anar a estudiar danses tradicionals a l’Índia?
 Amb una amiga volíem marxar a estudiar fora un temps, i justament quan estàvem pensant on anar, una amiga ens va presentar la seva professora (Guru) de l’Índia durant uns intensius de ball, i de seguida varem decidir que marxàvem cap allà.

Com va ser el teu primer contacte amb el món del Bollywood i que és el que et va cridar l’atenció?
 Quan vaig marxar a l’Índia per tercer any vaig conèixer una noia francesa que estudiava al mateix centre que jo, a Kalatalangini (Chereturutti), i em va convidar a passar uns dies a Mumbai on ella estava vivint. Vaig conèixer algunes persones del món cinematogràfic i vaig fer algun càsting.
Quan vaig tornar a Barcelona, al cap d’un mes més o menys, vaig rebre una trucada de la meva amiga francesa dient-me que si volia anar a ballar ja que la seva mànager estava interessada en mi. Dit i fet, en 15 dies rebia el visat, em comprava el bitllet d’avió i marxava cap allà a treballar amb contracte durant 6 mesos.
Una de les coses que més m’impactava era la riquesa econòmica que es movia en contrast amb la pobresa que es pot arribar a veure a l’Índia. Era un món a part, ple de súper stars, amb molts diners, glamour, a vegades  poc conscients de que a fora hi passaven coses totalment diferents.

Al mateix temps era impressionant veure la quantitat de feina que hi havia, constantment es feien rodatges i si volies podies treballar cada dia, això si un munt d’hores i amb una calor insuportable. Allà vaig entendre perquè als vídeos de Bollywood sempre volen els cabells i la roba… pels macro ventiladors que tenen, perquè la gent que treballa no es mori de calor.


Suposo que va ser una aventura inoblidable. Quins records en tens?
 Tinc tants records que a dia d’avui encara hi ha coses que no he paït del tot, de tant en tant apareix alguna imatge de moments que s’havien quedat enterrats en la meva memòria i que van aflorant lentament.
Recordo molt vivament l’olor que vaig sentir només arribar a l’aeroport de Delhi la primera vegada, una barreja entre encens i olor d’hospital, i només sortit al carrer un munt d’indis reclamant la teva atenció per pujar al seu taxi.

També recordo el tren de 3 dies de durada fins arribar a l’escola de dansa, que estava a l’altra punta del país, i nomes arribar una vaga de taxis…. no enteníem res la meva amiga i jo. Finalment bamp trobar un taxi, i després de fer 500 metres un grup d’homes amb pals i navalles alçades ens van punxar la roda del cotxe perquè no poguéssim continuar, vaja tot plegat una aventura.
I bé, molts més records que amb estades de 6 mesos durant 3 anys doncs va ser una no parar.


Que representa actualment el Bollywood a la teva vida? Com li explicaries a algú que no ho coneix el que trobaria si ho provés?
 Actualment forma una part molt important, l’Índia és un país apassionant i m’encanta poder transmetre la seva cultura a través de la dansa a la gent d’aquí. Em fa connectar amb la meva alegria dia a dia, a les classes i als espectacles.

Hi trobaran l’alegria de la qual et parlo, el respecte per un mateix, pel seu cos, la varietat musical i de moviment que ens ofereix aquesta dansa. I evidentment la comunicació amb el grup i l’energia d’entrega a l’hora de ballar.



Ha estat un plaer realitzar-te aquesta entrevista, t’agradaria afegir alguna cosa més?
 Per mi també ha estat un plaer. Potser sona una mica tòpic, però està bé tenir present que la dansa Bollywood ve d’on ve i que tot hi que ens aporti alegria i força també té un rere fons cultural a tenir en compte, no es pot saber blanc sense el negre.

2 oct. 2012

La Mercè canta i balla amb Bailongu!



La Festa Major de Barcelona (22, 23, 24 de setembre de 2012) es va tenyir dels colors de BAILONGU. Doncs sí! Un any més la Mercè i BAILONGU s’han posat d’acord per ballar i fer ballar Barcelona.
Els balls d’envelat són un lloc de trobada per als barcelonins i barcelonines, per als catalans i catalanes..., i per als que ens visiten de tots altres racons d’Europa i del món.Alguna cosa especial s’està vivint aquests dies a totes les trobades que sumen molta gent..., no deu ser casual que a la roda cubana es cantés “arriba tiempo... Barcelona!”.
BAILONGU va omplir les tardes a la Ciutadella, fins tocades les nou de la nit, de fox i rock, lindy i cha-cha-chá, salsa i salsumba, merengue i bachata, roda cubana... Tots els ritmes i molt més. Un univers de samarretes vermelles que animaven tothom a ballar, a vibrar, a disfrutar, a viure la Festa Major amb un dels llenguatges universals més efectius i amistosos: el ball!
Com pot ser que a les festes majors de Barcelona no hi hagi una gran orquestra fent ballar totes les nits tothom a un gran envelat? –li retreia Santa Eulàlia a la Verge patrona.. I la Mercè responia, riallera, tot tocant la tuba -quasi segur l’any vinent! La plaça Catalunya també va ser un escenari que es va quedar petit quan l’univers BAILONGU va inundar d’alegria i de passos de ball la carpa: Swingy, bachata, country, salsa i roda van seduir moltíssima gent a llançar-se a la pista per compartir moviments i bons moments. Un any més de Mercè, un any més de BAILONGU! Esperem l’any que ve, que això va a més!


27 sept. 2012

El Gran Combo a Barcelona!



En motiu del 50é aniversari, el Gran Combo de Puerto Rico, actuarà a Barcelona el diumenge 14 d'Octubre del 2012.
No us podeu perdre aquest gran concert!


17 sept. 2012

Festes de la Mercè 2012




Ja s'acosten les festes de la ciutat de Barcelona i Bailongu aquest any hi és present més que mai!
En aquest enllaç podreu veure tota la programació de les festes.
Nosaltres estarem fent classes, exhibicions i molt de ball, el 22, 23 i 24 al parc de la ciutadella de 17 a 21h a l'escenari de la Mercè canta i balla, i el dissabte 22 a la Mostra d'entitats de la plaça Catalunya de 19 a 20:30h.


6 sept. 2012

Espais en dansa



Dins la tercera edició de Dansalona, el Mercat de les Flors organitza, per segon any consecutiu, l’activitat paral·lela Espais en Dansa.
 Durant un cap de setmana, teatres, espais de creació, companyies, artistes i escoles de dansa, obriran les seves portes per mostrar com es treballa la dansa desde totes les seves vessants i estils.
L’objectiu principal d’aquesta activitat és visibilitzar el treball que es fa a la ciutat i oferir al públic una vivència personal de descoberta i acostament als artistes des de dins. Volem propiciar el contacte directe artista-públic en una activitat gratuïta que podrà seguir qualsevol persona interessada de forma lliure.

 Els dies 14, 15 i 16 de setembre el públic trobarà activitats programades a una hora concreta en cadascun dels espais participants. Serà un cap de setmana per a viure la dansa des de les seves entranyes.

Per veure totes les activitats clica sobre de l'imatge.


27 jun. 2012

Mediterrània Festa Oriental 2012



Ja podeu votar les actuacions que més us agradin a la barra lateral del blog, fins el 15-07-2012! El grup guanyador podrà recollir el seu DVD de la festa de regal!

(Hem detectat irregularitats en les votacions de les actuacions dels vídeos de la festa Oriental. Recordem que no està permès realitzar múltiples votacions a un mateix grup utilitzant sistemes informàtics que enganyin a la mecànica de l'enquesta, per tant aquesta votació queda cancel·lada i avui 03/07/2012, en començarem una de nova. Si tornem a detectar aquestes infraccions, sentint-ho molt ho haurem d'anular definitivament i cap grup podrà optar al premi. Moltes gràcies i disculpeu les molèsties als que heu votat correctament.)



25 jun. 2012

Actuacions festa fi de curs 2012






A continuació us deixem els vídeos de les actuacions dels alumnes durant la festa de fi de curs de Bailongu.
Moltes gràcies a tots per fer d'aquest dia un dia tan especial!

1 jun. 2012

Made in Bailongu



Bailongu comença a publicar una nova col.lecció de miniclips dels diferents balls que podeu trobar a l'escola, pretenent transmetre el sentiment, l'emoció, la vitalitat, la passió...que desprenen.
En primer lloc ens estrenem amb el Swing de la mà de l'Héctor Artal, esperem que us agradi!


3 may. 2012

Héctor Artal, swing en estat pur!



Esta temporada he tenido el placer de participar en dos modelos de competición muy diferentes.
Por un lado, una competición de charleston y por otro un “jack & jill”.
Ambas son improvisación, excitación y sobre todo buen rollo.

 La competición de charleston es individual. Improvisando normalmente sobre temas de Jazz estilo Dixieland. Es el Jazz de la primera época, el de New Orleans en el primer cuarto del siglo pasado. También se puede utilizar música de la época swing (década de los 30), o dependiendo de la organización, ¡cualquier locura!. Participar en la competición de charleston junto a amigos y compañeros del mundo swing fue un placer. La energía que liberábamos dentro del círculo de los que competíamos era increíble. Una gran experiencia. No sabías lo que podía pasar.
En la final quedamos Gustav, Sonia Ortega, Eva Bret, Marie y yo.
Todos ellos unos monstruos sin olvidar a Jana Grulichova, que es increíble y que aquel día no llegó a la final pero que ya ha ganado competiciones de nivel internacional. Es difícil para los jueces decantarse por uno o por otro. Lo que es seguro es que cualquiera podía ganar. La inspiración del día, lo en gracia que caigas en ese momento, etc. Determinan el resultado final. Ese día me tocó a mi pero seguro que en las próximas ediciones alguno de ellos estará más inspirado y ganará.



 La competición de “Jack & Jill” es por parejas. Pero no penséis en la típica de bailes de competición. En el “Jack & Jill” no hay coreografías. Hay improvisación y conexión. Para empezar, todos los participantes entran en un sorteo donde se determina las parejas. Todos éramos profesores de lindy hop en Barcelona. Yo no sabía quien iba a ser mi pareja. Y en el sorteo me tocó a Nuria Bonet. Una crack. Baila increíble y dibuja siempre una sonrisa que enamora y atrapa a cualquiera.
Toda la competición, organizada por Pep y Emi, era una especie de torneo a lo “Bola de Drac”, donde dos parejas “luchaban” en el tatami la una contra la otra. El público decidía que pareja pasaba ronda y que pareja quedaba eliminada. Nuria y yo llegamos a la final. La pareja contrincante en la final era Gustav y Ruth. Los dos amigos y pedazos de bailarines. Respecto a Gustav siempre digo que me tiene robado el corazón con su manera de bailar. Interpreta la música de una manera ágil, parece increíble que mida 195cm. Pero en la final, Nuria y yo demostramos conocernos mejor que Gustav y Ruth. Y es lo bueno o malo que tiene el “Jack & Jill”. No depende sólo del nivel de baile que tenga cada uno, depende en gran parte de la conexión con la pareja. Como en la vida, siempre hay personas que conectan más y personas que conectan menos.

Héctor Artal.

30 abr. 2012

Macrocoreografia dia Internacional de la Dansa



Amb aquestes paraules el diari ara.cat explica el que va succeir aquest diumenge a la Plaça de la Catedral de Barcelona:

  "Unes 400 persones han celebrat aquest diumenge el Dia Internacional de la Dansa a ritme de Gloria Gaynor i el seu famós 'I will survive'. Desenes de ballarins de totes les edats han animat la plaça de la Catedral amb una actuació que ha inclòs fins a dotze estils de dansa diferents. Els participants, vestits de blanc, han acabat el seu recital amb el 'hit' de Gaynor convidant passejants i turistes a participar en aquesta acció multitudinària, que ha lluït més gràcies al bon temps. Durant l'actuació, la ballarina Anna Briansó ha llegit el manifest escrit per Marta Almirall, Premi Nacional de Dansa. Almirall ha apostat per promoure la dansa a les escoles i ballar al so de totes les músiques."

 Des de Bailongu volem agrair a tots els que hi heu participat i heu fet que el ball fos el protagonista d'un dia tan especial com aquest! A continuació anirem recopilant tots els enllaços de notícies, comentaris, vídeos,...que parlin d'aquesta activitat. Si en trobeu algun que no es troba a la llista i ens ho feu saber, l'afegirem!

  Informació abans de l'esdeveniment:
-Ara.cat
-Teatral.net
-Directe.cat
-Bcn.es
-El periódico
-Forfree.cat
-abc.es
-Europapress
-Que.es
-Ecodiario
-Gente digital
-La informacion.com
-Eurimaco.es
-Telecinco.es
-La razón.es
-Vilaweb.cat
-Ara.cat

  Informació i vídeos després de l'esdeveniment
-Btv
-Tv3.cat
-rtve.es
-Acn.cat
-Ara.cat
-El punt


I per acabar us deixem amb el Manifest que es va llegir durant l'acte:

  "Abraçats al ritme, a la música, a vegades també a un silenci bategant; movem ara un peu, ara un braç, i en el desequilibri ens llancem al buit, surem, saltem en un espai i un temps que volem ple de notes i de gestualitat...


 Ens entrenem en l'esforç, en el pas, en el gest per a millorar. 
Som el somni dels alegres. 
L'alegria dels ensopits. 
L'harmonia dels decidits.
Perquè la dansa ens commou i ens porta a llocs impensats. 
Moure's és per als humans necessari, i ballar fa feliç, molt feliç


I per això volem celebrar aquests 25 anys de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i el Dia Internacional de la Dansa, compartint tot allò que té de prodigiós la nostra professió: 


La meravella del gest.
La gràcia del moviment. 
La bellesa de l'acció. 
L'elegància ingràvida i eloqüent de la dansa. 


Perquè els ballarins i les ballarines som un exemple d'esforç i de disciplina, i el nostre llegat és aquest: la creació i la interpretació d'un moviment efímer personal i col·lectiu alhora. 


BALLEM, promovem la dansa a les escoles, fem partícips a les noves generacions d'una manera de veure la vida i del món que no decep i que entusiasma. 


Caminem junts, respirem junts, ballem junts. 


Ballem al so de totes les musiques!, i vivim de l'única manera que sabem viure : LLIURES I CREATIUS, embruixats PER LA DANSA. 


VISCA LA DANSA!"

11 abr. 2012

Passos de ball: Funky (La cremallera)



Us deixem un altre pas de funky perquè practiqueu a casa! Trobareu els demés passos de ball a l'apartat corresponent de la barra lateral.

22 mar. 2012

Balls d’envelat



Balls d’envelat

s. XIX dC - s. XXI dC
Al segle XIX apareix l’envelat i els repertoris de ballables de parella. Al llarg del segle van arribar balls de procedència europea, com el vals, la polca i la masurca. Al XX, la cultura nord-americana va aportar una alenada d’aire fresc amb el foxtrot, el xarleston, el swing i, més endavant, el rock and roll i el twist. Amèrica del Sud i el Carib van incorporar el tango, que arriba a Barcelona el 1918, el son, la rumba, la samba blanca, el txa-txa-txa, el bolero i el mambo.
Balls d’envelat

A partir del segle XIX augmenten els espais destinats al ball i la invenció de l’envelat aporta noves possibilitats. L’envelat és un recinte que de fet limita i conforma un espai festiu inexistent abans i després de muntar-lo. És un lloc fals, inventat, gairebé virtual. L’envelat ofereix una sala ampla i lliure, sense columnes ni altres impediments; és un edifici molt característic i significatiu, únic en funció de sala de ball i fruit de l’enginy de l’arquitectura popular catalana.
Els repertoris de ballables de parella els formen gèneres que es poden agrupar segons la procedència en tres grans famílies: els europeus, els que tenen el seu origen a Amèrica del Nord i els que arriben de l’Amèrica Central i del Sud. La manera en què les parelles ballen als envelats és el resultat de la barreja de tots aquests ritmes i el reflex dels canvis polítics, sociològics i econòmics esdevinguts en dos-cents anys.
El primer ball de parella conegut arriba a Barcelona el 1790. Es tractava d’un vals, el primer que propiciava el contacte físic entre ballador i balladora, entre home i dona, ja que els anteriors balls, minuets i contradanses, permetien poc més que el contacte de mans. Des de Barcelona, els balls s’escampen per tot Catalunya. El 1840 s’introdueix la masurca, la polca cap al 1845 i cinc anys després ja es ballen xotis. La presència de tots aquests balls i algun altre de menor aparició, per exemple el que més endavant es desenvoluparà com a pasdoble i que és conegut amb el nom d’espanyola, es manté estable fins a la Primera Guerra Mundial, moment en què per influència de la cultura arribada del continent americà es produeix un canvi molt important en el ball i en la manera de ballar.
De Nord-amèrica provenen el foxtrot, el xarleston, el swing i, més endavant, el rock and roll i el twist. Tots aquests balls aporten una alenada d’aire fresc amb l’estil juvenil d’Amèrica i la manera de viure. És el somni americà. Amèrica del Sud i el Carib aporten el tango, que arriba a Barcelona el 1918, el son, la rumba, la samba blanca, el txa-txa-txa, el bolero i el mambo. El 1958, al Festival de San Remo guanya la cançó titulada ‘Nel blu, dipinto di blu’ i s’esdevé una etapa gloriosa de la cançó italiana ballable; al seu aire i al seu ritme s’ajunten i ballen les parelles enamorades. D’Amèrica arriben nous ballables: la lambada i el merengue, s’introdueix la milonga i es descobreix la bachata.
Els balls d’envelat també tenen unes peces concretes que permeten realitzar diversos jocs o activitats de ball. Són els anomenats ball del fanalet, de rams, robat, subhastat o ball de l’escombra. Aquesta mena de jocs tenen diversos orígens: recaptar diners per pagar la festa amb la venda de rams, fanalets o ventalls amb què les parelles s’obsequien, distreure els balladors, atreure l’atenció o provocar l’aparellament dels més joves.
Malgrat que no hi ha cap instrucció per a un gènere ballable determinat per portar a terme els jocs, normalment es fan servir valsos i pasdobles, perquè es poden ballar en parella i perquè són prou coneguts per la majoria del públic. No obstant això, algunes orquestres també fan servir rocks, rumbes i altres ballables. Els jocs tenen components de competició i de lluïment. El ball del fanalet és una competició entre parelles i guanya qui aguanta més estona amb el fanalet encès, sense que es cremi o s’apagui. Els balls subhastats són jocs de lluïment i al mateix temps d’obsequi a la parella. Amb la subhasta de compra de balls es pot ballar amb qui es desitgi i convidar qui plagui; de lluïment són els balls de rams en els quals s’obsequia la parella amb un pomell de flors o un ventall. Els balls robats i els de l’escombra tenen característiques semblants, ja que en ambdós un dels dos components de la parella és expulsat i substituït per un altre.

Font: Gencat

21 feb. 2012

BailongART



Ja podeu veure els vídeos de la festa de fi de quadrimestre del 2012.
A la barra lateral hi trobareu una enquesta per votar les actuacions que més us agradin. El grup que rebi més vots fins el 5 de març guanyarà un DVD de la festa!
A partir d'avui ja podreu trobar els DVD's a la secretaria de l'escola.





































13 feb. 2012

BailongART



Junts hem ballat de nou emocions!

El Museu BailongART, a l’Aliança del Poblenou, va ser, de nou, el dissabte 11 de febrer, un punt de trobada d’amics de Bailongu que vam treballar de valent: pensant les aventures ballades, assajant i representant quadres i pintures que ens van fer moure al ritme de la música…

Moltes gràcies a tots: als més de 300 alumnes que vareu participar i ens vareu omplir de colors de feina ben feta, que toca al cor; als 700 amics que ens vareu acompanyar per disfrutar de la festa; a tot l’equip tècnic i col•laboradors; als professors i al personal de secretaria; a tots els que ens seguiu i no vareu poder acompanyar-nos….

La veritat, hem fet festa, hem ballat l’art…, però sobretot ens ho hem passat bé, caminant, amb tots vosaltres, per aquest territori Bailongu que fem entre tots.



Fins la propera!

Bailongu

17 ene. 2012

Películes de ball



En aquesta ocasió volem deixar-vos un petit recull de pel·lícules que han deixat empremta en les nostres vides, pel·lícules que parlen d'històries de ball, que han marcat èpoques i estils.
Ens agradaria que ens diguessis quines creus que hi falten, quines han estat les més especials per a tu i entre tots realitzarem la llista amb les millors pel·lícules de ball de l'historia!

























9 ene. 2012

Noves incorporacions pel pròxim curs!



Pel segon quadrimestre d'aquest 2012, que començarà al febrer, tenim dues noves incorporacions a la gran plantilla de porfessors de Bailongu!

A salsa l'Eva Braceli:





I a Bachata la Violeta Zegarra:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...