Parlem amb Maria Teresa Dalit

Tweet

La Maria Teresa és alumne de l’escola des del 2009. De professió pintora i artesana, sempre ha sentit passió pel ball. D’entre tots, el rock i el fox són amb els que s’ho passa millor.
Es considera curiosa i creativa i li agraden les miniatures, la fotografia, la cuina decorativa, el patchwork, el piano, la bicicleta, visitar museus, exposicions, caminar, llegir...

No fa molt temps hem vist que estàs realitzant una sèrie de pintures basades en el món del ball. En que t’inspires per realitzar els quadres?
No tinc un mètode, poden ser moltes coses i variades. Vaig amb els ulls ben oberts i la càmera de fotos preparada. Qualsevol cosa pot ser motiu per pintar un quadre. En els últims quadres que he pintat, el ball era el motiu i, està clar que Bailongu hi té molt a veure. Feia temps que volia pintar el cos humà i vaig pensar en el ball.
Sempre em fixo com balla la gent i les figures tan boniques que es fan i es desfan, i això és el que em va inspirar i motivar a pintar-los.

Quin tipus de tècniques utilitzes?
Amb la pintura em passa una mica com amb el ball, sóc una persona inquieta i m'agrada provar diferents estils i tècniques. Últimament faig tècnica mixta, complemento els olis amb els acrílics introduint de mica en mica diferents elements com pols de marbre, “pedra pómez”, cartrons, teles i tot allò que es pugui treballar per donar forma als quadres.

Que representa el ball per tu? Quines sensacions experimentes quan balles?
Depèn del ball. Uns balls em produeixen eufòria i excitació i acabo esgotada. És una sensació d’energia, joventut i llibertat.
En altres balls tanco els ulls i em deixo portar, sento tendresa i nostàlgia, és una sensació molt agradable.

Creus que el ball i la pintura tenen coses en comú? Quin és el nexe d’unió?
És clar que sí. Hi ha dies que quan arribo al taller sento la necessitat d'expressar-me i de deixar-me anar. Poso música, agafo les eines i començo a pintar. No sé el que sortirà, però les mans pinten soles i sempre surt alguna cosa.
Amb el ball em passa el mateix. Escolto la música, em deixo anar i els peus llisquen sols. Tant al pintar com al ballar influeix molt l'estat d'ànim.
La pintura i el ball són portadores d'emocions i, per transmetre-les, són necessàries la sensibilitat i la creativitat.

Que li diries a una persona que mai ha ballat i que no s’atreveix a fer-ho?
Que deixi de banda les seves pors i el sentit del ridícul, que es deixi anar sense pensar en el què diran, ni com em jutjaran. Que gaudeixi des del primer moment de l'aprenentatge i del ball. I que no deixi de practicar. Personalment li dec molt a Bailongu i quan acaba el ball dels divendres sempre penso: "ja queda menys pell proper"



Quins projectes tant de ball com de pintura tens de cara al futur?
Respecte a la pintura estic investigant noves tècniques i materials per la propera exposició, sense deixar de banda el realisme i l'hiperrealisme. Hi ha moltes possibilitats. S’ha de treballar força per no fer de la pintura una rutina. No sé quant, però tornaré a pintar quadres de ball.
En el ball estic aprenent tango i en un futur proper em plantejo reforçar la salsa i no deixar de gaudir dels divendres del Bailongu.


Ha estat un plaer fer-te l'entrevista, t'agradaria afegir alguna cosa més?
Doncs donar les gràcies a tot l'equip de Bailongu per la vostra entrega i fer que tots els que gaudim del ball ens sentim com una gran família.