Ell cha-cha-chá és un ball nascut a Cuba cap a finals dels anys quaranta; l’any 1948 Enrique Jorrín enregistra el primer cha-cha-chá “La Engañadora”. Arriba a Catalunya a meitat de la dècada dels cinquanta, possiblement l’any 1955.
Neix del component del son que es trobava al “danzón de nuevo ritmo”. Va ser creat per Enrique Jorrín que procurà crear composicions amb poques síncopes per tal que pogués ballar tothom. Va fer una música pensant en el ball i per a què fos un ritme fàcil de ballar. El nom sorgeix del so que fa el güiro en ser rascat o dels tres passos que fan els balladors.
Va ser interpretat per formacions musicals del tipus “charanga”. Més endavant grans orquestres com la Sonora Matancera, amb Celia Cruz, van popularitzar tots els èxits que molts músics van versionar després.
2 comentarios:
hola, fa mol de temps una professora de ball ens va comentar que cha-cha-cha venia dels passos "chassé" de la dansa clàssica, però que en ser massa llarg (chassé-chassé-chassé) es va optar per escurçar-lo tal i com el coneixem ara. Ens podeu dir què hi ha de cert en això? gràcies.
No en tenim cap constància de que vingui d'aquesta paraula.
Qui t'ho va comentar?
Gràcies!
Publicar un comentario