Opinions musicals: “In concert at The Brussels Fair 1958” i “The Big Sound”

Tweet

Molt recomanables per a tots aquells a qui us agrada ballar i escoltar la música Swing i el Jazz més tradicional.

Johnny Hodges era un home d’Ellington (va estar a la seva banda durant tota la seva vida professional com a Saxo Alt) i de tant en tant, el mateix Duke, li deixava la seva banda perquè pogués gravar els seus temes o versionar-ne d’altres amb els seus propis arranjaments i passar-s’ho d’allò més bé com a solista principal.
“The Big Sound” és un clar exemple d’això, un disc de swing tocat sense complexes per una Big Band que porta ja molts anys d’ofici a les espatlles. Aquí predominen els mig temps, ideals per triplejar però també trobareu temes per “kickejar” o ballar un fox ben sensual… tot és qüestió d’estats d’ànim. Menció a part mereixen un parell de Blues arrastrats i el meravellós arranjament de “I’m gonna sit right now and write mysef a letter”, brutal.
La banda sona neta, brillant (absteniu-se si no sou amants dels metalls), més elegant que impulsiva ( és la banda d’Ellington , no de Basie) i els solistes et fan cridar de gust, uauu!

Sidney Bechet va ser juntament amb Louis Armstrong, un dels primers solistes del Jazz i l’amo absolut del saxo soprà durant tota la seva llarga carrera (de fet, fins que John Coltrane no es va enamorar d’aquest instrument cap els anys seixanta, molts pocs músics es van atrevir a tocar-lo). Bechet era un mestre en els estil més populars del Jazz el Dixie i el swing i aquest àlbum és una clara mostra. Una primera part en directe (la que dona nom a l’àlbum) és una injecció de vitamina dixie a les venes i una lliçó de Jazz en general per a tothom. Atenció especial amb els “solos” magnífics de “Society blues” . La segona part la formen uns estàndards que va gravar en estudi amb seu quartet. Aquí el swing és el gran protagonista. Aquests són els temes ideals pels balladors, temps suaus, mitjos, tots ideals per a ballar.
Els dos àlbums son gravacions de finals dels 50 i sonen molt bé
No sóc un entès en el Jazz, tan sols un diletant. Tinc les meves manies, els meus prejudicis i fer una crítica em ve massa gran, per tant prefereixo que us prengueu aquestes ratlles com una senzilla recomanació per a tots aquells i aquelles que us agrada ballar música swing. Acabaré dient que els dos Cd m’han fet saltar d’alegria i felicitat i que això és el què sempre ha volgut provocar aquest tipus de música, espero que també us passi això a vosaltres si els escolteu.

Per Jordi Costa.
.