Tweet
Amb aquestes paraules el diari ara.cat explica el que va succeir aquest diumenge a la Plaça de la Catedral de Barcelona:
"Unes 400 persones han celebrat aquest diumenge el Dia Internacional de la Dansa a ritme de Gloria Gaynor i el seu famós 'I will survive'. Desenes de ballarins de totes les edats han animat la plaça de la Catedral amb una actuació que ha inclòs fins a dotze estils de dansa diferents.
Els participants, vestits de blanc, han acabat el seu recital amb el 'hit' de Gaynor convidant passejants i turistes a participar en aquesta acció multitudinària, que ha lluït més gràcies al bon temps.
Durant l'actuació, la ballarina Anna Briansó ha llegit el manifest escrit per Marta Almirall, Premi Nacional de Dansa. Almirall ha apostat per promoure la dansa a les escoles i ballar al so de totes les músiques."
Des de Bailongu volem agrair a tots els que hi heu participat i heu fet que el ball fos el protagonista d'un dia tan especial com aquest!
A continuació anirem recopilant tots els enllaços de notícies, comentaris, vídeos,...que parlin d'aquesta activitat. Si en trobeu algun que no es troba a la llista i ens ho feu saber, l'afegirem!
Informació abans de l'esdeveniment:
-Ara.cat
-Teatral.net
-Directe.cat
-Bcn.es
-El periódico
-Forfree.cat
-abc.es
-Europapress
-Que.es
-Ecodiario
-Gente digital
-La informacion.com
-Eurimaco.es
-Telecinco.es
-La razón.es
-Vilaweb.cat
-Ara.cat
Informació i vídeos després de l'esdeveniment
-Btv
-Tv3.cat
-rtve.es
-Acn.cat
-Ara.cat
-El punt
I per acabar us deixem amb el Manifest que es va llegir durant l'acte:
"Abraçats al ritme, a la música, a vegades també a un silenci bategant; movem ara un peu, ara un braç, i en el desequilibri ens llancem al buit, surem, saltem en un espai i un temps que volem ple de notes i de gestualitat...
Ens entrenem en l'esforç, en el pas, en el gest per a millorar.
Som el somni dels alegres.
L'alegria dels ensopits.
L'harmonia dels decidits.
Perquè la dansa ens commou i ens porta a llocs impensats.
Moure's és per als humans necessari, i ballar fa feliç, molt feliç.
I per això volem celebrar aquests 25 anys de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i el Dia Internacional de la Dansa, compartint tot allò que té de prodigiós la nostra professió:
La meravella del gest.
La gràcia del moviment.
La bellesa de l'acció.
L'elegància ingràvida i eloqüent de la dansa.
Perquè els ballarins i les ballarines som un exemple d'esforç i de disciplina, i el nostre llegat és aquest: la creació i la interpretació d'un moviment efímer personal i col·lectiu alhora.
BALLEM, promovem la dansa a les escoles, fem partícips a les noves generacions d'una manera de veure la vida i del món que no decep i que entusiasma.
Caminem junts, respirem junts, ballem junts.
Ballem al so de totes les musiques!, i vivim de l'única manera que sabem viure : LLIURES I CREATIUS, embruixats PER LA DANSA.
VISCA LA DANSA!"
11 abr 2012
Passos de ball: Funky (La cremallera)
Tweet
Us deixem un altre pas de funky perquè practiqueu a casa! Trobareu els demés passos de ball a l'apartat corresponent de la barra lateral.
Us deixem un altre pas de funky perquè practiqueu a casa! Trobareu els demés passos de ball a l'apartat corresponent de la barra lateral.
22 mar 2012
Balls d’envelat
Tweet
Balls d’envelat
s. XIX dC - s. XXI dC
Al segle XIX apareix l’envelat i els repertoris de ballables de parella. Al llarg del segle van arribar balls de procedència europea, com el vals, la polca i la masurca. Al XX, la cultura nord-americana va aportar una alenada d’aire fresc amb el foxtrot, el xarleston, el swing i, més endavant, el rock and roll i el twist. Amèrica del Sud i el Carib van incorporar el tango, que arriba a Barcelona el 1918, el son, la rumba, la samba blanca, el txa-txa-txa, el bolero i el mambo.
A partir del segle XIX augmenten els espais destinats al ball i la invenció de l’envelat aporta noves possibilitats. L’envelat és un recinte que de fet limita i conforma un espai festiu inexistent abans i després de muntar-lo. És un lloc fals, inventat, gairebé virtual. L’envelat ofereix una sala ampla i lliure, sense columnes ni altres impediments; és un edifici molt característic i significatiu, únic en funció de sala de ball i fruit de l’enginy de l’arquitectura popular catalana.
Els repertoris de ballables de parella els formen gèneres que es poden agrupar segons la procedència en tres grans famílies: els europeus, els que tenen el seu origen a Amèrica del Nord i els que arriben de l’Amèrica Central i del Sud. La manera en què les parelles ballen als envelats és el resultat de la barreja de tots aquests ritmes i el reflex dels canvis polítics, sociològics i econòmics esdevinguts en dos-cents anys.
El primer ball de parella conegut arriba a Barcelona el 1790. Es tractava d’un vals, el primer que propiciava el contacte físic entre ballador i balladora, entre home i dona, ja que els anteriors balls, minuets i contradanses, permetien poc més que el contacte de mans. Des de Barcelona, els balls s’escampen per tot Catalunya. El 1840 s’introdueix la masurca, la polca cap al 1845 i cinc anys després ja es ballen xotis. La presència de tots aquests balls i algun altre de menor aparició, per exemple el que més endavant es desenvoluparà com a pasdoble i que és conegut amb el nom d’espanyola, es manté estable fins a la Primera Guerra Mundial, moment en què per influència de la cultura arribada del continent americà es produeix un canvi molt important en el ball i en la manera de ballar.
De Nord-amèrica provenen el foxtrot, el xarleston, el swing i, més endavant, el rock and roll i el twist. Tots aquests balls aporten una alenada d’aire fresc amb l’estil juvenil d’Amèrica i la manera de viure. És el somni americà. Amèrica del Sud i el Carib aporten el tango, que arriba a Barcelona el 1918, el son, la rumba, la samba blanca, el txa-txa-txa, el bolero i el mambo. El 1958, al Festival de San Remo guanya la cançó titulada ‘Nel blu, dipinto di blu’ i s’esdevé una etapa gloriosa de la cançó italiana ballable; al seu aire i al seu ritme s’ajunten i ballen les parelles enamorades. D’Amèrica arriben nous ballables: la lambada i el merengue, s’introdueix la milonga i es descobreix la bachata.
Els balls d’envelat també tenen unes peces concretes que permeten realitzar diversos jocs o activitats de ball. Són els anomenats ball del fanalet, de rams, robat, subhastat o ball de l’escombra. Aquesta mena de jocs tenen diversos orígens: recaptar diners per pagar la festa amb la venda de rams, fanalets o ventalls amb què les parelles s’obsequien, distreure els balladors, atreure l’atenció o provocar l’aparellament dels més joves.
Malgrat que no hi ha cap instrucció per a un gènere ballable determinat per portar a terme els jocs, normalment es fan servir valsos i pasdobles, perquè es poden ballar en parella i perquè són prou coneguts per la majoria del públic. No obstant això, algunes orquestres també fan servir rocks, rumbes i altres ballables. Els jocs tenen components de competició i de lluïment. El ball del fanalet és una competició entre parelles i guanya qui aguanta més estona amb el fanalet encès, sense que es cremi o s’apagui. Els balls subhastats són jocs de lluïment i al mateix temps d’obsequi a la parella. Amb la subhasta de compra de balls es pot ballar amb qui es desitgi i convidar qui plagui; de lluïment són els balls de rams en els quals s’obsequia la parella amb un pomell de flors o un ventall. Els balls robats i els de l’escombra tenen característiques semblants, ja que en ambdós un dels dos components de la parella és expulsat i substituït per un altre.
Font: Gencat
Els repertoris de ballables de parella els formen gèneres que es poden agrupar segons la procedència en tres grans famílies: els europeus, els que tenen el seu origen a Amèrica del Nord i els que arriben de l’Amèrica Central i del Sud. La manera en què les parelles ballen als envelats és el resultat de la barreja de tots aquests ritmes i el reflex dels canvis polítics, sociològics i econòmics esdevinguts en dos-cents anys.
El primer ball de parella conegut arriba a Barcelona el 1790. Es tractava d’un vals, el primer que propiciava el contacte físic entre ballador i balladora, entre home i dona, ja que els anteriors balls, minuets i contradanses, permetien poc més que el contacte de mans. Des de Barcelona, els balls s’escampen per tot Catalunya. El 1840 s’introdueix la masurca, la polca cap al 1845 i cinc anys després ja es ballen xotis. La presència de tots aquests balls i algun altre de menor aparició, per exemple el que més endavant es desenvoluparà com a pasdoble i que és conegut amb el nom d’espanyola, es manté estable fins a la Primera Guerra Mundial, moment en què per influència de la cultura arribada del continent americà es produeix un canvi molt important en el ball i en la manera de ballar.
De Nord-amèrica provenen el foxtrot, el xarleston, el swing i, més endavant, el rock and roll i el twist. Tots aquests balls aporten una alenada d’aire fresc amb l’estil juvenil d’Amèrica i la manera de viure. És el somni americà. Amèrica del Sud i el Carib aporten el tango, que arriba a Barcelona el 1918, el son, la rumba, la samba blanca, el txa-txa-txa, el bolero i el mambo. El 1958, al Festival de San Remo guanya la cançó titulada ‘Nel blu, dipinto di blu’ i s’esdevé una etapa gloriosa de la cançó italiana ballable; al seu aire i al seu ritme s’ajunten i ballen les parelles enamorades. D’Amèrica arriben nous ballables: la lambada i el merengue, s’introdueix la milonga i es descobreix la bachata.
Els balls d’envelat també tenen unes peces concretes que permeten realitzar diversos jocs o activitats de ball. Són els anomenats ball del fanalet, de rams, robat, subhastat o ball de l’escombra. Aquesta mena de jocs tenen diversos orígens: recaptar diners per pagar la festa amb la venda de rams, fanalets o ventalls amb què les parelles s’obsequien, distreure els balladors, atreure l’atenció o provocar l’aparellament dels més joves.
Malgrat que no hi ha cap instrucció per a un gènere ballable determinat per portar a terme els jocs, normalment es fan servir valsos i pasdobles, perquè es poden ballar en parella i perquè són prou coneguts per la majoria del públic. No obstant això, algunes orquestres també fan servir rocks, rumbes i altres ballables. Els jocs tenen components de competició i de lluïment. El ball del fanalet és una competició entre parelles i guanya qui aguanta més estona amb el fanalet encès, sense que es cremi o s’apagui. Els balls subhastats són jocs de lluïment i al mateix temps d’obsequi a la parella. Amb la subhasta de compra de balls es pot ballar amb qui es desitgi i convidar qui plagui; de lluïment són els balls de rams en els quals s’obsequia la parella amb un pomell de flors o un ventall. Els balls robats i els de l’escombra tenen característiques semblants, ja que en ambdós un dels dos components de la parella és expulsat i substituït per un altre.
Font: Gencat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
