La nit de la Mercè a Barcelona: festa Major grossa. L’Avinguda de la Catedral plena de gom a gom esperava amb candeletes que comences la ballaruga.
L’orquestra tocava valsos i marxes vieneses i als camerinos de Bailongu tot era a punt. Nervis i feina ben feta, amb el temps cronometrat. Es van treure les cadires i la plaça esdevingué una gran pista de ball, es buidà l’escenari i..., “bona nit! Barcelona!”, els altaveus van ressonar amb la càlida i engrescadora veu de l’Albert... El professorat de Bailongu i els balladors i balladores col·laboradors des de dalt de l’escenari, els alumnes amb samarreta vermella per tot arreu, i les secretàries i la resta de personal ben atent... Les més bones músiques (de la mà d’en Macià DJ) no van parar de sonar fins les dues de la matinada i les persones que envoltaven l’escenari no van parar de ballar... Tothom ballant i ballant, amb animacions o espectacles intercalats!: amb al ritme del cha-cha-chá la plaça moguda per l’Albert; animant la festa amb l’exhibició de rock&roll (Albert i Montse); remenant tothom amb el swingy o admirant-se en el lindy més premiat a Washington (Héctor i Sònia); amb la sensualitat de la bachata que van encomanar en Pele i la Borboleta amb una sonada exhibició; amb una macro roda cubana que va fer canviar parelles i figures a una gent molt animada que reclamava més i més; amb la mostra de roda cubana... Era l’hora d'acabar i l’organització havia de tancar, tanmateix, després d’un engrescador merengue, la pressió de tots els que ballaven va fer ampliar la sessió uns minuts amb salsa molt animada.
Fins l’any que bé, Barcelona!, llavors Bailongu et tornarà a dir, a cau d’orella, "balles, Mercè?".
setembre 2013
