Tweet
Ets seguidor del FCB? T’agraden els ritmes caribenys?
Bailongu convoca la PRIMERA SALSA MUNDIAL dedicada als culés.
Si t'interessa participar-hi visita l'event del facebook
31 ene 2011
24 ene 2011
Parlem amb Mésqueball
Tweet
Avui inaugurem secció d'entrevistes amb el grup Mésqueball, un grup que es va gestar a l'entorn de Bailongu i des de llavors ha crescut sense parar. Esperem que gaudiu de l'entrevista tant com ells ho fan del ball!
Ens podeu explicar com definirieu MésqueBall?
Hem creat una xarxa social privada, www.mesqueball.ning.com, en la que ens autodefinim així:
“Som un grup d'amics, habituals del Bailongu, un xic tocats pel Ball i amb ganes de passar-ho bé”. Aquest text reflecteix molt bé el que som.
Quan es va crear i com va sorgir la idea?
MésqueBall es va crear a Bailongu a principis de 2009. Vam fer una festa de “bateig” o “inauguració formal” del grup el 24 d’abril, però en realitat, el grup s’havia anat gestant mica en mica des de finals de 2008.
Realment no va haver-hi una intenció inicial de crear cap grup. Vam tenir la sort de coincidir en un curs intensiu d’estiu de 2008 unes parelles que vam connectar de seguida. Així va néixer el que podríem dir “nucli central”. A partir d’aquest moment, els divendres ens posàvem més o menys junts i ballàvem entre nosaltres. Mica en mica es va anar afegint gent, companys de les classes d’uns, coneguts d’uns altres,… i vam anar fent colla. A principis de 2009, la idea de fer una llista d’aniversaris per mirar de ser-hi tots i fer una bona roda, va donar una forta empenta al grup; va ser llavors que se’ns va ocórrer gaire bé com un joc la idea de posar-nos un nom.
D’on va sortir el nom?
L’elecció del nom va ser, podríem dir, la primera activitat conjunta del grup, que va assentar les bases del que han estat sempre les nostres activitats: tots participen, tots col•laboren, tots sumen.
Ho vam fer mitjançant un joc per email; cada persona podia proposar de forma anònima tants noms com volgués per fer després una votació també anònima.
El grau de participació en tot el procés va ser altíssim i ens va sorprendre inclús als que ho havíem proposat. El resultat va ser, no només un nom que tothom sentia seu perquè havia participat en la seva elecció, sinó també una via d’acostament i cohesió entre les persones.
Un cop finalitzat el procés vam decidir fer una festa per donar a conèixer el nom guanyador i premiar al seu creador. Això va ser, com hem dit, el 24 d’abril de 2009.
D'una manera similar a la descrita vam fer el disseny i selecció del logo que amb tant d'orgull lluïm a la nostra samarreta
Quin tipus d’activitats relacionades amb el ball realitzeu?
El ball és el principal nexe d’unió del grup, per tant moltes de les nostres trobades estan relacionades amb ell. Els Bailongus d’Utset de divendres són ja un ritual gaire bé ineludible, però també anem plegats algun dissabte o diumenge a altres sales de ball, participem de les festes majors (Mercè, Gràcia, Poblenou,...) i de les clàssiques festes populars associades al ball (Sant Joan, Cap d’Any,...). També ens apuntem a gaire bé totes les crides de Bailongu (Ballem per Sorprendre, Ball de Gala, Ball de Nadal,...) i a algunes trobades de ball al carrer (Salsalcarrer, Ball al Port,...). Enguany hem iniciat “classes de ball” en les que uns ensenyen als altres algun ball. Però les activitats més destacables són aquelles en les que tothom hi posa el seu gra de sorra: la celebració del nostre aniversari i la participació amb coreografia pròpia en la festa de final de curs de Bailongu; tothom s’hi aboca.
A part d’aquestes activitats n’organitzeu d’altres?
Com hem dit, al grup li agraden especialment les activitats en les que tots hi col•laboren. Entre aquestes són molt exitoses les relacionades amb la gastronomia; tenim molt bons cuiners al grup! Hem fet tasts d’arrossos, de productes de la tardor, de plats àrabs, calçotades,... D’altra banda, les activitats esportives també tenen el seu lloc. En aquest sentit, la cursa de El Corte Inglés i la de la Dona són ja un clàssic del grup; també hem fet alguna excursió. Ara bé, fem el que fem, sempre que podem, incloem, si més no, una estona de ball dins l’activitat.
Aquest grup, com heu comentat, es va formar dins l’ambient del ball, es per tant imprescindible ser ballador per formar-ne part?
Com a concepte, ser ballador no és un prerequisit per formar part del grup; nosaltres demanem ganes de participar i passar-ho bé i, sobretot, respecte. Ara bé, donat que el ball està present en gaire bé totes les nostres activitats, resulta difícil imaginar que algú vulgui ser membre si, com a mínim, no li agrada el ball. És més, estem casi segurs que, si entrés algú que no fos ballador abans de ser del grup, s’hi faria poc després; només veient que bé ens ho passem, no se’n podria estar!
Actualment quants membres formeu el grup i de quina manera us organitzeu per prendre les decisions?
En aquests moments som 38 membres. Ens comuniquem bàsicament a través de la nostra xarxa social privada. Allà proposem activitats, obrim fòrums de debat sobre temes d’interès comú, pengem les fotos, vídeos, etc. Tothom pot aportar la seva opinió i les decisions es prenen per majoria dins els fòrums de debat. El contacte directe està assegurat mitjançant els Bailongus d’Utset.
Si algú vol en vol formar part, quins passos ha de seguir?
Qualsevol que vulgui ser membre, el primer que ha de fer és donar-se a conèixer entre nosaltres, demanar ser presentat per algú del grup, si en coneix cap, o autopresentar-se; divendres Bailongu és una bona opció. Si després de conèixer-nos i compartir amb nosaltres algunes activitats o estones es vol incorporar al grup, un dels membres actuals obre un fòrum a la nostra xarxa social proposant-lo com a nou membre; els altres membres voten. En general es valora l’actitud en vers el grup.
Ha estat un plaer realitzar-vos aquesta entrevista, us agradaria afegir alguna cosa mes?
MésqueBall va néixer gràcies al ball, però ara som més que una colla de gent que comparteix un hobbie; els lligams són més ferms i en molts casos podem parlar de veritable amistat entre nosaltres. Compartir, participar, col•laborar, escoltar i ser escoltat,... aquests són els fonaments; el nom, doncs, ens escau molt bé i ens sentim cofois del nostre grup.
Abans d’acomiadar-nos volem manifestar el nostre agraïment a Bailongu que sempre ens ha facilitat el camí; és allà on ens vam conèixer i vam créixer, i és allà on cada divendres ens trobem per ballar. Bailongu ens ha obert les portes sempre que ho hem demanat i ens han donat suport quan ho hem necessitat. Gràcies Bailongu, sense vosaltres potser no existiríem!
Avui inaugurem secció d'entrevistes amb el grup Mésqueball, un grup que es va gestar a l'entorn de Bailongu i des de llavors ha crescut sense parar. Esperem que gaudiu de l'entrevista tant com ells ho fan del ball!
Ens podeu explicar com definirieu MésqueBall?
Hem creat una xarxa social privada, www.mesqueball.ning.com, en la que ens autodefinim així:
“Som un grup d'amics, habituals del Bailongu, un xic tocats pel Ball i amb ganes de passar-ho bé”. Aquest text reflecteix molt bé el que som.
Quan es va crear i com va sorgir la idea?
MésqueBall es va crear a Bailongu a principis de 2009. Vam fer una festa de “bateig” o “inauguració formal” del grup el 24 d’abril, però en realitat, el grup s’havia anat gestant mica en mica des de finals de 2008.
Realment no va haver-hi una intenció inicial de crear cap grup. Vam tenir la sort de coincidir en un curs intensiu d’estiu de 2008 unes parelles que vam connectar de seguida. Així va néixer el que podríem dir “nucli central”. A partir d’aquest moment, els divendres ens posàvem més o menys junts i ballàvem entre nosaltres. Mica en mica es va anar afegint gent, companys de les classes d’uns, coneguts d’uns altres,… i vam anar fent colla. A principis de 2009, la idea de fer una llista d’aniversaris per mirar de ser-hi tots i fer una bona roda, va donar una forta empenta al grup; va ser llavors que se’ns va ocórrer gaire bé com un joc la idea de posar-nos un nom.
D’on va sortir el nom?
L’elecció del nom va ser, podríem dir, la primera activitat conjunta del grup, que va assentar les bases del que han estat sempre les nostres activitats: tots participen, tots col•laboren, tots sumen.
Ho vam fer mitjançant un joc per email; cada persona podia proposar de forma anònima tants noms com volgués per fer després una votació també anònima.
El grau de participació en tot el procés va ser altíssim i ens va sorprendre inclús als que ho havíem proposat. El resultat va ser, no només un nom que tothom sentia seu perquè havia participat en la seva elecció, sinó també una via d’acostament i cohesió entre les persones.
Un cop finalitzat el procés vam decidir fer una festa per donar a conèixer el nom guanyador i premiar al seu creador. Això va ser, com hem dit, el 24 d’abril de 2009.
D'una manera similar a la descrita vam fer el disseny i selecció del logo que amb tant d'orgull lluïm a la nostra samarreta
Quin tipus d’activitats relacionades amb el ball realitzeu?
El ball és el principal nexe d’unió del grup, per tant moltes de les nostres trobades estan relacionades amb ell. Els Bailongus d’Utset de divendres són ja un ritual gaire bé ineludible, però també anem plegats algun dissabte o diumenge a altres sales de ball, participem de les festes majors (Mercè, Gràcia, Poblenou,...) i de les clàssiques festes populars associades al ball (Sant Joan, Cap d’Any,...). També ens apuntem a gaire bé totes les crides de Bailongu (Ballem per Sorprendre, Ball de Gala, Ball de Nadal,...) i a algunes trobades de ball al carrer (Salsalcarrer, Ball al Port,...). Enguany hem iniciat “classes de ball” en les que uns ensenyen als altres algun ball. Però les activitats més destacables són aquelles en les que tothom hi posa el seu gra de sorra: la celebració del nostre aniversari i la participació amb coreografia pròpia en la festa de final de curs de Bailongu; tothom s’hi aboca.
A part d’aquestes activitats n’organitzeu d’altres?
Com hem dit, al grup li agraden especialment les activitats en les que tots hi col•laboren. Entre aquestes són molt exitoses les relacionades amb la gastronomia; tenim molt bons cuiners al grup! Hem fet tasts d’arrossos, de productes de la tardor, de plats àrabs, calçotades,... D’altra banda, les activitats esportives també tenen el seu lloc. En aquest sentit, la cursa de El Corte Inglés i la de la Dona són ja un clàssic del grup; també hem fet alguna excursió. Ara bé, fem el que fem, sempre que podem, incloem, si més no, una estona de ball dins l’activitat.
Aquest grup, com heu comentat, es va formar dins l’ambient del ball, es per tant imprescindible ser ballador per formar-ne part?
Com a concepte, ser ballador no és un prerequisit per formar part del grup; nosaltres demanem ganes de participar i passar-ho bé i, sobretot, respecte. Ara bé, donat que el ball està present en gaire bé totes les nostres activitats, resulta difícil imaginar que algú vulgui ser membre si, com a mínim, no li agrada el ball. És més, estem casi segurs que, si entrés algú que no fos ballador abans de ser del grup, s’hi faria poc després; només veient que bé ens ho passem, no se’n podria estar!
Actualment quants membres formeu el grup i de quina manera us organitzeu per prendre les decisions?
En aquests moments som 38 membres. Ens comuniquem bàsicament a través de la nostra xarxa social privada. Allà proposem activitats, obrim fòrums de debat sobre temes d’interès comú, pengem les fotos, vídeos, etc. Tothom pot aportar la seva opinió i les decisions es prenen per majoria dins els fòrums de debat. El contacte directe està assegurat mitjançant els Bailongus d’Utset.
Si algú vol en vol formar part, quins passos ha de seguir?
Qualsevol que vulgui ser membre, el primer que ha de fer és donar-se a conèixer entre nosaltres, demanar ser presentat per algú del grup, si en coneix cap, o autopresentar-se; divendres Bailongu és una bona opció. Si després de conèixer-nos i compartir amb nosaltres algunes activitats o estones es vol incorporar al grup, un dels membres actuals obre un fòrum a la nostra xarxa social proposant-lo com a nou membre; els altres membres voten. En general es valora l’actitud en vers el grup.
Ha estat un plaer realitzar-vos aquesta entrevista, us agradaria afegir alguna cosa mes?
MésqueBall va néixer gràcies al ball, però ara som més que una colla de gent que comparteix un hobbie; els lligams són més ferms i en molts casos podem parlar de veritable amistat entre nosaltres. Compartir, participar, col•laborar, escoltar i ser escoltat,... aquests són els fonaments; el nom, doncs, ens escau molt bé i ens sentim cofois del nostre grup.
Abans d’acomiadar-nos volem manifestar el nostre agraïment a Bailongu que sempre ens ha facilitat el camí; és allà on ens vam conèixer i vam créixer, i és allà on cada divendres ens trobem per ballar. Bailongu ens ha obert les portes sempre que ho hem demanat i ens han donat suport quan ho hem necessitat. Gràcies Bailongu, sense vosaltres potser no existiríem!
16 ene 2011
Salsa ¿en línea o cubana?
Tweet
Todos los que frecuentáis el ambiente salsero estaréis acostumbrados a oír frases como:
-¿Tu que estilo de salsa bailas?
-Yo es que solo bailo cubana...
-A mi me gusta mas la salsa en linea...
¿Realmente son dos estilos tan distintos?
Vamos a repasar brevemente las características generales de cada uno:
La salsa en línea se caracteriza por distribuir las figuras a lo largo de una línea imaginaria de ida y vuelta. La base empieza con el pie izquierdo del chico marcando hacia delante y el derecho de la chica hacia atrás y sigue basculando detrás y delante consecutivamente.
Es un estilo donde se premia la técnica y se necesita bastante espacio para ejecutarla. En su nivel más alto, las chicas suelen realizar muchos giros y adornan frecuentemente con sus brazos.
Suele ser el estilo bailado en las competiciones ya que al ser un estilo técnico y estructurado, es más fácil llevar a cabo su evaluación.
La salsa cubana se caracteriza por su movimiento circular, mayor proximidad de los bailadores y por lo tanto menor espacio de baile requerido. La base marca los dos pies hacia atrás tanto del chico como de la chica.
Es un estilo más relajado, donde se premia la diversión. En su nivel más alto se añaden movimientos corporales afro-cubanos y suelen realizar figuras complicadas donde la pareja se enreda en nudos imposibles.
Existe la variación de la base casino que se suele usar en las ruedas de casino, aunque se puede aplicar perfectamente al baile en pareja.
En los dos estilos es el hombre quién guía y transmite a la mujer con pequeñas marcas la figura o movimiento que procede, por lo tanto aunque existan distintas variaciones es totalmente factible mezclarlas.
Nos gustaría saber el estilo que bailas, lo que te gusta de él y lo que te aporta, por eso abrimos el hilo de comentarios para que nos lo cuentes y nos dejes tu opinión.
También puedes participar en la encuesta que encontrarás en la barra lateral y dejar tu voto.
Todos los que frecuentáis el ambiente salsero estaréis acostumbrados a oír frases como:
-¿Tu que estilo de salsa bailas?
-Yo es que solo bailo cubana...
-A mi me gusta mas la salsa en linea...
¿Realmente son dos estilos tan distintos?
Vamos a repasar brevemente las características generales de cada uno:
La salsa en línea se caracteriza por distribuir las figuras a lo largo de una línea imaginaria de ida y vuelta. La base empieza con el pie izquierdo del chico marcando hacia delante y el derecho de la chica hacia atrás y sigue basculando detrás y delante consecutivamente.
Es un estilo donde se premia la técnica y se necesita bastante espacio para ejecutarla. En su nivel más alto, las chicas suelen realizar muchos giros y adornan frecuentemente con sus brazos.
Suele ser el estilo bailado en las competiciones ya que al ser un estilo técnico y estructurado, es más fácil llevar a cabo su evaluación.
La salsa cubana se caracteriza por su movimiento circular, mayor proximidad de los bailadores y por lo tanto menor espacio de baile requerido. La base marca los dos pies hacia atrás tanto del chico como de la chica.
Es un estilo más relajado, donde se premia la diversión. En su nivel más alto se añaden movimientos corporales afro-cubanos y suelen realizar figuras complicadas donde la pareja se enreda en nudos imposibles.
Existe la variación de la base casino que se suele usar en las ruedas de casino, aunque se puede aplicar perfectamente al baile en pareja.
En los dos estilos es el hombre quién guía y transmite a la mujer con pequeñas marcas la figura o movimiento que procede, por lo tanto aunque existan distintas variaciones es totalmente factible mezclarlas.
Nos gustaría saber el estilo que bailas, lo que te gusta de él y lo que te aporta, por eso abrimos el hilo de comentarios para que nos lo cuentes y nos dejes tu opinión.
También puedes participar en la encuesta que encontrarás en la barra lateral y dejar tu voto.
10 ene 2011
Opinions musicals: “In concert at The Brussels Fair 1958” i “The Big Sound”
Tweet
Molt recomanables per a tots aquells a qui us agrada ballar i escoltar la música Swing i el Jazz més tradicional.
Johnny Hodges era un home d’Ellington (va estar a la seva banda durant tota la seva vida professional com a Saxo Alt) i de tant en tant, el mateix Duke, li deixava la seva banda perquè pogués gravar els seus temes o versionar-ne d’altres amb els seus propis arranjaments i passar-s’ho d’allò més bé com a solista principal.
“The Big Sound” és un clar exemple d’això, un disc de swing tocat sense complexes per una Big Band que porta ja molts anys d’ofici a les espatlles. Aquí predominen els mig temps, ideals per triplejar però també trobareu temes per “kickejar” o ballar un fox ben sensual… tot és qüestió d’estats d’ànim. Menció a part mereixen un parell de Blues arrastrats i el meravellós arranjament de “I’m gonna sit right now and write mysef a letter”, brutal.
La banda sona neta, brillant (absteniu-se si no sou amants dels metalls), més elegant que impulsiva ( és la banda d’Ellington , no de Basie) i els solistes et fan cridar de gust, uauu!
Sidney Bechet va ser juntament amb Louis Armstrong, un dels primers solistes del Jazz i l’amo absolut del saxo soprà durant tota la seva llarga carrera (de fet, fins que John Coltrane no es va enamorar d’aquest instrument cap els anys seixanta, molts pocs músics es van atrevir a tocar-lo). Bechet era un mestre en els estil més populars del Jazz el Dixie i el swing i aquest àlbum és una clara mostra. Una primera part en directe (la que dona nom a l’àlbum) és una injecció de vitamina dixie a les venes i una lliçó de Jazz en general per a tothom. Atenció especial amb els “solos” magnífics de “Society blues” . La segona part la formen uns estàndards que va gravar en estudi amb seu quartet. Aquí el swing és el gran protagonista. Aquests són els temes ideals pels balladors, temps suaus, mitjos, tots ideals per a ballar.
Els dos àlbums son gravacions de finals dels 50 i sonen molt bé
No sóc un entès en el Jazz, tan sols un diletant. Tinc les meves manies, els meus prejudicis i fer una crítica em ve massa gran, per tant prefereixo que us prengueu aquestes ratlles com una senzilla recomanació per a tots aquells i aquelles que us agrada ballar música swing. Acabaré dient que els dos Cd m’han fet saltar d’alegria i felicitat i que això és el què sempre ha volgut provocar aquest tipus de música, espero que també us passi això a vosaltres si els escolteu.
Per Jordi Costa.
.
Molt recomanables per a tots aquells a qui us agrada ballar i escoltar la música Swing i el Jazz més tradicional.
Johnny Hodges era un home d’Ellington (va estar a la seva banda durant tota la seva vida professional com a Saxo Alt) i de tant en tant, el mateix Duke, li deixava la seva banda perquè pogués gravar els seus temes o versionar-ne d’altres amb els seus propis arranjaments i passar-s’ho d’allò més bé com a solista principal.
“The Big Sound” és un clar exemple d’això, un disc de swing tocat sense complexes per una Big Band que porta ja molts anys d’ofici a les espatlles. Aquí predominen els mig temps, ideals per triplejar però també trobareu temes per “kickejar” o ballar un fox ben sensual… tot és qüestió d’estats d’ànim. Menció a part mereixen un parell de Blues arrastrats i el meravellós arranjament de “I’m gonna sit right now and write mysef a letter”, brutal.
La banda sona neta, brillant (absteniu-se si no sou amants dels metalls), més elegant que impulsiva ( és la banda d’Ellington , no de Basie) i els solistes et fan cridar de gust, uauu!
Sidney Bechet va ser juntament amb Louis Armstrong, un dels primers solistes del Jazz i l’amo absolut del saxo soprà durant tota la seva llarga carrera (de fet, fins que John Coltrane no es va enamorar d’aquest instrument cap els anys seixanta, molts pocs músics es van atrevir a tocar-lo). Bechet era un mestre en els estil més populars del Jazz el Dixie i el swing i aquest àlbum és una clara mostra. Una primera part en directe (la que dona nom a l’àlbum) és una injecció de vitamina dixie a les venes i una lliçó de Jazz en general per a tothom. Atenció especial amb els “solos” magnífics de “Society blues” . La segona part la formen uns estàndards que va gravar en estudi amb seu quartet. Aquí el swing és el gran protagonista. Aquests són els temes ideals pels balladors, temps suaus, mitjos, tots ideals per a ballar.
Els dos àlbums son gravacions de finals dels 50 i sonen molt bé
No sóc un entès en el Jazz, tan sols un diletant. Tinc les meves manies, els meus prejudicis i fer una crítica em ve massa gran, per tant prefereixo que us prengueu aquestes ratlles com una senzilla recomanació per a tots aquells i aquelles que us agrada ballar música swing. Acabaré dient que els dos Cd m’han fet saltar d’alegria i felicitat i que això és el què sempre ha volgut provocar aquest tipus de música, espero que també us passi això a vosaltres si els escolteu.
Per Jordi Costa.
.
3 ene 2011
Història del ball: El Lindy Hop
Tweet
Nom procedent del cognom de Charles Lindberg, primer aviador que creuà sol l’Oceà el 1927 i la paraula hop, salt en anglès.
Ball de parella en constant moviment en el qual es realitza un gran nombre de figures.
Pot suggerir: ritme, dinamisme, joventut, elasticitat, resistència.
Procedeix de l’Amèrica del Nord on és conegut a partir de la dècada dels anys vint. Arriba a Catalunya a partir de 1997.
A finals dels 20, a Harlem, entre els adol.lescents negres es va començar a crear un nou ball que a la dècada següent constituí tot un moviment. L’anomenaven “lindy hop” i es ballava amb música de swing. Els balladors inventaven passos i figures en una improvisació constant. Arribà a la màxima expressió amb la companyia White’s Lindy Hoppers que actuà a nombroses sales de Harlem: Savoy, Cotton Club, Alhambra, etc.
El lindy hop es popularitza a través del cinema amb pel·lícules com Un dia a les carreres dels Germans Marx. La II Guerra Mundial acaba amb la companyia, les grans big bands i el mateix ball, i no es fins els anys 80 que sorgeix un nou moviment de recuperació del lindy hop als Estats Units i algunes parts d'Europa
Com sempre us animem a que participeu i comenteu el que volgueu sobre aquest tema, gràcies!
Nom procedent del cognom de Charles Lindberg, primer aviador que creuà sol l’Oceà el 1927 i la paraula hop, salt en anglès.
Ball de parella en constant moviment en el qual es realitza un gran nombre de figures.
Pot suggerir: ritme, dinamisme, joventut, elasticitat, resistència.
Procedeix de l’Amèrica del Nord on és conegut a partir de la dècada dels anys vint. Arriba a Catalunya a partir de 1997.
A finals dels 20, a Harlem, entre els adol.lescents negres es va començar a crear un nou ball que a la dècada següent constituí tot un moviment. L’anomenaven “lindy hop” i es ballava amb música de swing. Els balladors inventaven passos i figures en una improvisació constant. Arribà a la màxima expressió amb la companyia White’s Lindy Hoppers que actuà a nombroses sales de Harlem: Savoy, Cotton Club, Alhambra, etc.
El lindy hop es popularitza a través del cinema amb pel·lícules com Un dia a les carreres dels Germans Marx. La II Guerra Mundial acaba amb la companyia, les grans big bands i el mateix ball, i no es fins els anys 80 que sorgeix un nou moviment de recuperació del lindy hop als Estats Units i algunes parts d'Europa
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
